AUTOAVALUACIÓ 3r TRIMESTRE
No se que em posaria de nota numèrica però si m'hagues de avaluar tindria en compte aquests factors:
1) Puntualitat en l'entrega: he intentat entregar tota la feina a temps tot i que si hi ha alguns que no.
2) Contigut dels traballs: Es millorable, però dintre del que cap és acceptable.
DISSENY DE LA NOVA CARPETA
Per apuesta dissen, he pensar de Fer-ho amb un nos programa que em permitía pintar amb aquarel·las a l'ordenador. I per posar en práctica apuesta aplicació vaig decidir fer-ho amb aquesta tècnica.
DISSENY DEL MEU PRODUCTE
Quin problema tinc?
Primer de tot per dissenyar un producte em de tenir un problema, sino no tindriem perque dissenyar un nou producte.
En el meu cas, el problema era buscar la manera possible per poder cargar el mòbil d'una manera correcta. En alguns llocs on necesito cargar el mòbil, tinc on enganchar a la corren, però no on deixar el mòbil perque es carregui.
Quina solución propos-ho?
Primer per aquest problema vaig pensar que amb la part inferior d'una ampolla de plàstic podría sujetar el mòbil i aquesta espècia de pot que es subjactes en el mateix lloc on endollo el cargador.
Però després vaig pensar que d'aquesta manera seria incómoda tenia el cargador sorting per on volgués. Per poder evitar aquesta incomoditat vaig pensar que en comptes de utilizar la part inferior del pot de sabor, podría optar per utilitzar la part superior del revés. Així podía pasar el cable per l'orifici on surt el sabor i així no ens molestaría.
Perquè utilitzar aquest material?
Vig decidir optar per utilizar una ampolla de plàstic, ja que així reduim la quantitat de plàstic a la brossa.
Invastigació prèvia del producte
Después d'haver escollit el producte que dissenyaria, vaig buscar per si algú l'havia dissenyat anteriorment. I sí, efectivament algú ja l'havia dissenyat, aquenta persona en comptes de utilitzar un pot de plàstic, va fer-ho amb una butxaca de texà.
Esbosos
Resultat final
OBSERVACIÓ DE PRODUCTES (maquineta i ampolla d'aigua)
Primer de tot per poder dissenyar un producte de qualsavol tipus em de observar primer diferents ámbits. Com per example: com és el seu volum, el seu funcionamento, com el fem servir, les colocacions de les mans a l'hora de fer-l'ho servir i a l'hora de transportar,... Per airó em de fer diferents esbosos.
No se que em posaria de nota numèrica però si m'hagues de avaluar tindria en compte aquests factors:
1) Puntualitat en l'entrega: he intentat entregar tota la feina a temps tot i que si hi ha alguns que no.
2) Contigut dels traballs: Es millorable, però dintre del que cap és acceptable.
DISSENY DE LA NOVA CARPETA
Per apuesta dissen, he pensar de Fer-ho amb un nos programa que em permitía pintar amb aquarel·las a l'ordenador. I per posar en práctica apuesta aplicació vaig decidir fer-ho amb aquesta tècnica.
DISSENY DEL MEU PRODUCTE
Quin problema tinc?
Primer de tot per dissenyar un producte em de tenir un problema, sino no tindriem perque dissenyar un nou producte.
En el meu cas, el problema era buscar la manera possible per poder cargar el mòbil d'una manera correcta. En alguns llocs on necesito cargar el mòbil, tinc on enganchar a la corren, però no on deixar el mòbil perque es carregui.
Quina solución propos-ho?
Primer per aquest problema vaig pensar que amb la part inferior d'una ampolla de plàstic podría sujetar el mòbil i aquesta espècia de pot que es subjactes en el mateix lloc on endollo el cargador.
Però després vaig pensar que d'aquesta manera seria incómoda tenia el cargador sorting per on volgués. Per poder evitar aquesta incomoditat vaig pensar que en comptes de utilizar la part inferior del pot de sabor, podría optar per utilitzar la part superior del revés. Així podía pasar el cable per l'orifici on surt el sabor i així no ens molestaría.
Perquè utilitzar aquest material?
Vig decidir optar per utilizar una ampolla de plàstic, ja que així reduim la quantitat de plàstic a la brossa.
Invastigació prèvia del producte
Después d'haver escollit el producte que dissenyaria, vaig buscar per si algú l'havia dissenyat anteriorment. I sí, efectivament algú ja l'havia dissenyat, aquenta persona en comptes de utilitzar un pot de plàstic, va fer-ho amb una butxaca de texà.
Esbosos
Resultat final
OBSERVACIÓ DE PRODUCTES (maquineta i ampolla d'aigua)
PRIMER ESBÓS: Diferents dibuixos a mà alçada de diferents prespectives de l'objecte.
SEGON ESBÓS: Dibuix dièdric del producte, per poder veure les tres prespectives amb un dibuix técnic del producte.
TERCER ESBÓS: Diferents dibuixos del producte amb les diferents posicions de les mans.
COMPARACIÓ DE DOS PRODUCTES
COMPARACIÓ DE DOS PRODUCTES
AUTOAVALUACIÓ
Jo hem possaria un 8, ja que he entregat totes les feines a temps, tambè aquets trimestre m'he implicat més en la matéria. Tot i que el principi del trimestre no estava tant atenta ni implicada a la matéria, he hanat millorat el meu comportament a classe, com per exemple ja no parlo tant. A mes a més he assistit a totes les hores de l'asignatura.
LA SAMARRETA DELS BLANCS (Festa Major)
L'equip del Blancs de la Festa Major de Granollers ens han demanat que els alumnes de 2n de Batxillerat artìstic plàstic del Ballera que dissenyesim una dibuix per las amarreta del 2017.
Cada alumne podia dissenyar fins a 2 diluidos diferentes mas el tema del mono científic.
Per el meu disseny, primer de tot vaig pensar amb el símbol de l'àtom amb la cara d'un científic al centre. El científic que vaig escollir va ser en Einstein, ja que és un personatge històric reconegut per tothom.
RESULTAT FINAL:
DISSENY D'UN PRODUCTE (part general, resume del text)
El disseny és el conjunt d'operacions per a imaginar la idea d'un objecte i fer que aquesta idea adquireixi una forma concreta que es pugui construir i que respongui a les necessitats previstes.
La definició d'aquesta forma, pot ser determinada per diferents factors:
-L'adequació a una funció pot ser uns dels elements que determinin la forma dels objectes.
-L'element físic que ha de acomplir amb la funció.
-L'adequació d'aquests a d'altres elements o a factors ergonòmics serà un altre factor determinant.
-El tipus de material amb què es realitzi un objecte i la tecnologia amb què es fabrica també condicionaran la seva forma i funció.
-La funció també pot determinar el resultat formal.
-L'adequació de l'objecte a un estil concret o a uns paràmetres estètics o a unes preferències de gust determinades incidiran també, en la forma dels objectes.
-Les estratègies de publicitat i de comercialització també poden marcar l'aspecte formal del disseny.
-La necessitat d'innovació tecnològica dels productes serà un altre factor definitori de la forma.
El dissenyador ha de decidir sobre aquests factors i valorar a quins els hi dona més importància en el moment de creació. Durant la història del disseny ha anat variant la importància atribuïda a cada un d'aquests factors i sobretot a la relació o equilibri entre forma i funció, que hem de tenia en compte:
-Rellevància de la forma per sobre la funció: La decoració pretenia ocultar la lletgesa dels objectes i afegir-los un plus d'acord amb el gust artístic i amb la tradició artesanal. L'estilització (styling) és una opció de disseny que buscar noves formes que modifiquin externament un objecte sense tenir en compte la seva funcionalitat, el seu valor econòmic, la seva qualitat o la seva ergonomia.
-La funció determina la forma: El funcionalisme és el corrent que propugna que la bellesa i el valor d'un objecte o d'un edifici depenen de l'assoliment de la funció per a la que han estat dissenyats. La idea de bellesa deixa de ser l'element clau i generatriu de la forma dels objectes. Podem dir que la bellesa dels objectes serà una conseqüència determinada per la correcta adaptació de l'objecte a la seva funció.
-Tant la funció com la forma: en molts casos s'ha intentat considerar tant els aspectes formals com els funcionals, fent que aquests tinguessin la mateixa importància durant el procés de projectació, estudiant ambdós nivells conjuntament i intentant trobar solucions que els afavoreixin de manera equilibrada.
Un dissenyador ha de tenir en compte tots aquests factors per poder realitzar la creación d'un producte.
PACKAGING
QUÈ ÉS?
En la seva definició més estricta vindria a ser la ciència, l'art i la tecnologia d'inclusió o protecció de productes per a la distribució, l'emmagatzematge, la venda, i l'ocupació. Hem de considerar que el packaging té com a objectiu primari d'atreure l'atenció dels clients i ser la principal finestra de comunicació cap al consumidor. La presentació d'un producte és fonamental, tant, que pot determinar que el producte sigui un èxit o un fracàs. Per molta publicitat que faci, i per molt que el seu producte sigui superior, el consumidor decideix què compra quan està davant del producte, i en aquest moment l'únic que veu és l'etiqueta, la caixa, l'envàs amb que és presentat.
Un bon packaging és potser l'element que fa mes perdurable la imatge de marca d'un determinat producte. Aspectes com el funcional, el reutilitzable que sigui i que el seu disseny sigui atractiu són essencials perquè l'envàs es converteixi en un valuós afegit al producte final.
El packaging també es refereix al procés de disseny, avaluació, i la producció de paquets. Pot ser també descrit com un sistema coordinat de preparar mercaderies per al transport, l'emmagatzematge, la logística, la venda i l'ocupació final per part del client.
Que hem de tenir en compte per la realització i disseny del nostre propi packaging?
1. Decidir el tipus de producte per al qual estarà destinat el packaging.
2. Característiques del envàs on anirà el producte alimentari.
3. Material que utilitzarem.
Que hem de tenir en compte per la realització i disseny del nostre propi packaging?
1. Decidir el tipus de producte per al qual estarà destinat el packaging.
2. Característiques del envàs on anirà el producte alimentari.
3. Material que utilitzarem.
4. La seva ergonomia, forma específica a causa de la forma del producte i si s'ha de transportar o no el producte.
5. També si ha de ser “ecofriendly”, si la marca per la qual treballem és una marca basada en un sistema ecològic.
6. Que pugui adquirir una altra funció, si l'envàs és reutilitzable.
COMPARACIÓ DE DOS ENVASOS
 |
PRODUCTE 1 |
 |
| PRODUCTE 2 |
Característiques funcionals: els dos envasos compleixen el seu fi per que contenten el producte en pols perfectament tancat. L' envàs 1 conserva millor l’aliment ja que l'envàs és de plàstic i amb una tapa que ho tanca perfectament i ailla tant la temperatura com dels possibles cops o caigudes que pugui tenir. En canvi, el producte dos és un sobre de paper. El transport dels dos envasos és molt senzilll, però potser el segon, és més pràctic, pesa menys i ocupa menys espai. A més a més, el pot de plàstic es pot anar obrint i tancant mentre que quan obres l’envàs 2 és d'un sol ús.
Característiques econòmiques: El producte 1 és més car per que és una marca més reconeguda i és més costós per l'empresa. El producte 2 com és més senzill i de material més dèbil, és més barat. La quantitat de producte que hi cap ens els dos també fa variar el preu, ja que per un scostat trobem el producte 1 que és per uns quants dies i el producte 2 és d'un sol ús.
Característiques ecològiques: El producte en sí, com a més econòmic, és el producte 2, ja que l'envàs és de paper, mentre que el producte 1 és tot de plàstic, que és menys econòmic. En canvi, si ho mirem des d'un punt de vista de reutilització, és totalment diferent. Mentre que el producte 1 el pots utilitzar com a un pot per posar-hi coses, el producte 2 és d'un sol ús, un cop obert, no el pots utilitzar per res més. I a més a més el producte 1 dura molts dies i el 2 té les racions contades.
Característiques comunicacionals: l’envàs 1 té una localització molt més ràpida, ja que conté una imatge del producte al plàstic, mentre que l’envàs 2 és més discret. A més a més, el primer disposa de les seves característiques en gran mentre que el segon les enumera en lletra bastant petita. El color també influeix molt, ja que al producte 1 el groc i vermell i el simple nom de la marca té molta més repercusió que el producte 2.
ELEMENTS A CONSIDERAR
Material: envàs 1 de plàstic dur, envàs 2 de paper aillant.
Forma: envàs 1 es presenta amb una forma cilindrica, envàs 2 és com una bosseta.
Tancament, unions: envàs 1 es tanca hermèticament unint el plàstic, envàs 2 és d'un sol ús.
Elements de suport: cap dels dos en tenen, però s’adapten a la mà amb facilitat
Tancament, unions: envàs 1 es tanca hermèticament unint el plàstic, envàs 2 és d'un sol ús.
Elements de suport: cap dels dos en tenen, però s’adapten a la mà amb facilitat
Elements de protecció: envàs 1 és de plàstic dur i sòlid, mentre que el 2 és mes tou.
Gràfica: envàs 1 és molt conegut per tothom pels seus 50 anys d'història i per que tothom coneix tant la seva etiqueta, comel seu nom i fins i tot la cançó. La tipologia és molt coneguda i els seus colors també. En canvi, el producte 2 destaca per seu color vermell idestaca per les lletres de color blanques.
PACKAGINGS DE GALETES
EL MEU PROPI PACKAGING
Tenint en compte les següents característiques:
Doble funció: El packaging final havia de tenir dues foncions:
- Que pugues tornar-se a fer sévir per guardar galetes
- La regona funcionarios és guardar llàpis
I que en les dos funciones sigues viable el matéis producte.
Higiénic: En el cas de la primera función (guardar galetes) ha de ser un producte fàcil de netejar, que fos higiènic.
A partir d'aquistes caractéristiques vaig pensar que les materials podrien ser fusta, o ferro. Pero per que fos viable per obtiendre el producte en la realitat, vaig decidir fer-lo de cartró pluma, tot i que l'original hauria de ser de ferro.
En l'àmbit dels colors i l'estil de la caixa i del logo, vaig decidir el minimalista, corrent artística que només utilitza colors i elements bàsics.
I per cambiar vaig decidir anomenar a aquesta marca "KEX". Kex significa galeta en Islandés. Tot I que fos la marca Kex, hi vaig posar Kex original's, ja que junto amo una companya van crear les Kex original's (que és el meu) i les Chocolate Kex.
TIPOGRAFIA
La tipografia es coneix com aptitud, ofici i la indústria de l'elecció i l'ús dels diversos tipus de lletres que estan dissenyades amb unitat d'estil per poder desenvolupar una tasca d'edició. A més es tracta d'una tasca que s'encarrega de tot el relatiu als símbols, els nombres i les lletres que es poden imprimir en suport físic o digital.
És probable diferenciar les diferents branques o divisions en aquest art, com la tipografia creativa és la que investiga les formes gràfiques més enllà del propòsit lingüístic dels signes, la tipografia de publicació és enllaçada amb les propietats, normatives, la tipus tipografia del detall o microtipografia que és la que interpreta els següents encarnats com les lletres, l'espai entre les lletres i entre les paraules, l'interlineat i la columna.
La tipografia s'assemblava al principi a la cal·ligrafia que amb el temps es va anar escollint pels tipus més comprensibles i senzills d'entendre i és una decisió coordinada pels avenços tècnics.
D'altra banda quan es parla dels tipus de tipografia que són cadascuna de les diferents tipus de lletres o de les peces del taller que s'utilitzen per destacar una lletra o un signe on s'ha de subratllar perquè compten amb una sèrie de components que formen el que és la seva anatomia.
ABECEDARI
NÚMEROS
SIGNES
PUBLICITAT
1. Que és la publicitat?
La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, és a dir, un mitjà de comunicació que té com a finalitat vendre un producte mitjançant missatges de promoció del producte a vendre.
2. Quines funcions té la publicitat?
Les principals funcions de la publicitat són:
- Reproduir i difondre imatges i sons relacionat per fer-nos tenir més proximacio i ganes de comrar el producte.
- Donar informació sobre productes o serveis.
- Principal font de finançament dels mitjans de comunicació de masses.
- Reflectir valors, formes, gusts de la vida quotidiana que li és contemporània.
- Atracció
- Interès
- Desig
- Acció
4. On ens podem trobar la publicitat?
A vui en dia la publicitat es troba a tot arreu en cartella al mig del carre, a la televisió, la radio, al correu electronic, etc. Però on més ens acosumem a trobar-la es a la televisió quan paren un programa, serie o pelicula per possar publicitat, és quan ens hem de esparar i ens posen publicitat, i a la ràdio seria quasi lo mateix per entre cançons.
CONTRAPUBLICITAT
QUE ÉS?
La contrapublicitat és una crítica de la publicitat realitzada mitjançant l'alteració dels continguts dels seus missatges.
També es coneix amb el nom de subvertising, resultat de la fusió de les paraules subvert (subvertir) i advertising (publicitat). D'aquest joc de paraules s'entén que la contrapublicitat consisteix a subvertir, és a dir, trastornar, regirar i destruir la publicitat.
TÈCNICA
La contrapublicitat s'apodera de les tècniques publicitàries per invertir els significats dels missatges comercials.
1. Es tria un anunci comercial o institucional i s'analitza la seva composició (idea venedora, estratègia creativa, imatge ...).
2. Es sotmet a l'anunci a una transformació que afecta el sentit de la campanya, de manera que s'adopta un enfocament crític (denúncia, ironia, caricatura ...).
És important detectar quins són els valors que intenta transmetre l'anunci per posar-los en dubte i donar un sentit completament nou al missatge contrapublicitari.
En la publicitat com podem veure, sempre està la típica dona a simple vista seductora, tot i que l'anunci sigui de sabates o qualsavol atre cosa a la dona sempre ens la mostren de la mateixa manera: escot molt destacat, roba curta i provocadora, amb la boca mig oberta o les cames i amb unes postures que si l'analitzem, podem veure que la predisposició és com la d'una submisa, tot i que a simple vista molts diuen que es de manera seductora.
QUE ÉS?
La contrapublicitat és una crítica de la publicitat realitzada mitjançant l'alteració dels continguts dels seus missatges.
També es coneix amb el nom de subvertising, resultat de la fusió de les paraules subvert (subvertir) i advertising (publicitat). D'aquest joc de paraules s'entén que la contrapublicitat consisteix a subvertir, és a dir, trastornar, regirar i destruir la publicitat.
TÈCNICA
La contrapublicitat s'apodera de les tècniques publicitàries per invertir els significats dels missatges comercials.
Els passos que s'haurien de seguir per fer contrapublicitat són:
2. Es sotmet a l'anunci a una transformació que afecta el sentit de la campanya, de manera que s'adopta un enfocament crític (denúncia, ironia, caricatura ...).
És important detectar quins són els valors que intenta transmetre l'anunci per posar-los en dubte i donar un sentit completament nou al missatge contrapublicitari.
ANÀLISIS DE "MUERTAS Y DISPUESTAS: así nos muestran los medios"
Aquesta es la fotografia ens transmet que la dona sempre és inferior a l'home, i aquesta informació ens la ensenyen cada dia sense adonar-nos i es que si ens hi fixem, aquest masclisme està per tot els llocs.
I la pregunta principal que ens hauriem de fer és: I perquè la dona és tractada com un objecte? No podem saber perquè la violència cap a la dona s'ha tractat com una nova forma d'oci, en la fotografia o en la publicitat, i cada maner a més en l'actualitat.
Altres referències de publicitat masclista:
Producte: A Coke for Christmas
Altres referències de publicitat masclista:
ANÀLISIS D'UN ANUNCI
Marca: Coca Cola
Descripció de l'anunci: Apareix un nen d'uns 12-13 anys que va regalant de manera anònima Coca Colas per així distribir felicitat a tots i a totes aquells que beguin Coca Cola. I al final ell tambè rep una i i deia una per el Papa Noel.
On s'ha publicat o emés? A tot el món però el més destecat és a Estats Units.
Data: 2 de desembre del 2016
Cuantes persones apareixen en ell? El nen principal i moltes secundàries.
A que persones va dirigit l'anunci? A tothom en general.
A qui penses que s'hauria de dirigir? A qualsevol persona que consumeixi aquesta beguda.
Quins valors se li afageixen al producte per que sigui més dessitjable? La qüestió que sigui millor que qualsevol altre és que aquesta beguda e beurela tens més amistats i molta més felicitat.
Penses que aquests valors són positius? Tenen alguna cosa a veure amb el producte? No ja que al beure no atreuras més amic o a la felicitat, l'únic en el que ho podem relacionar és quan quedes amb uns amics i beus Coca Cola, però res de que t'aporta felictat i més amics.
Coclusions: L'anunci està ben fet, però el dolent es que et manteis en tots els sentit, l'únic que té de real es que és un refresc i refresca i aixó ho demostres amb una caixa plena de gel amb una ampolla de Coca Cola dintre.
EXERCICI DE CONTRAPUBLICITAT
En aquesta ocasió he escollit fer contrapublicitat de Coca Cola, per que tot i que tothom la conegui i la beguin, en realitat saben que és dolenta per a la salut, ja que conté molts sucres i edulcorants, la segueixen bevent.
Però abans de començar a fer agu amb aquesta marca, ens hem de informar.
HISTÒRIA DE LA "COCA-COLA"
Un 8 maig 1886 començava la història de Coca-Cola a Atlanta. El farmacèutic John S. Pemberton volia crear un xarop contra els problemes de digestió que a més aportés energia, i va acabar donant amb la fórmula secreta més famosa del món. La farmàcia Jacobs va ser la primera a comercialitzar la beguda a un preu de 5 cèntims el got, venent uns nou cada dia. Només era l'inici d'una història de més de 120 anys.
Pemberton no va trigar a adonar-se que la beguda que havia creat podia ser un èxit. El seu comptable, Frank Robinson, va ser qui va idear la marca i dissenya el logotip: havia nascut Coca-Cola. El 1891 es va fundar The Coca-Cola Company, formada pel també farmacèutic Nansa G. Candler, el seu germà John S. Candler i Frank Robinson. Dos anys després van registrar la marca a l'Oficina de Registre de la Propietat Industrial dels EUA.
Tot just havien passat 11 anys des de la seva creació en una farmàcia quan, el 1897, Coca-Cola sortia per primera vegada dels Estats Units. Dos anys després es signava el primer acord per embotellar Coca-Cola a tot el territori nord-americà, marcant les bases del model de negoci de la companyia a tot el món: Coca-Cola els subministrava el concentrat i els embotelladors elaboraven la beguda, la distribuïen i comercialitzaven.
La primera concessió va ser adjudicada en exclusiva a Benjamin F.Thomas i Joseph B. Whitehead, dos advocats de Tennessee, però no va trigar a tenir companyia: en els primers anys del segle XX més de 400 plantes embotellaven Coca-Cola als Estats Units, Panamà , Canadà i Cuba.
Amb el refresc arribant a més i més gent a través de diferents embotelladores, va sorgir un problema: cada embotellador utilitzava unes ampolles diferents, i això creava confusió entre el públic, que trobava diferents envasos a cada zona. Per això en 1915 es va celebrar un concurs per a decantar-se per un únic model d'ampolla.
El guanyador va ser Alexander Samuelson, i tots tenim en ment com va ser la seva proposta perquè la "ampolla contour", que és el seu nom oficial, segueix sent al costat del logo de Coca-Cola una de les icones més recognoscibles de la companyia un segle després.
En els anys 20 es va crear la primera caixa per a sis ampolles, que facilitava el transport i la distribució de la beguda. A finals d'aquesta dècada, la venda d'ampolles superaria ja a la de distribuïdors de soda. I Coca-Cola apareix a Espanya per primera vegada, encara que això sí, per mitjà de les importacions.
Durant els anys 40 van ser els soldats nord-americans els que van contribuir a popularitzar la beguda pel món mentre combatien en la II Guerra Mundial. Per poder facilitar el seu transport, es va crear un nou envàs més resistent i fàcil de transportar: la llauna de Coca-Cola. El seu èxit va fer que després de la guerra es continués utilitzant. El 1945 es va registrar a més la marca Coke, que portava utilitzant des de 1941 en publicitat.
Coca-Cola es va establir definitivament a Espanya a principis dels 50, quan en 1951 i 1952 es constitueixen els dos primers embotelladors espanyols, Cobega i Casbega, i comença la seva distribució per tot el país amb la ja popular ampolla contour, un disseny que en 1960, en un acte excepcional de l'Oficina de Marques dels EUA, seria inscrit com a marca registrada.
Coca-Cola a l'actualitat
La companyia no ha deixat de créixer. De vendre 9 gots al dia en una farmàcia d'Atlanta, en l'actualitat compta amb més de 24 milions de punts de venda en 200 països, ven 1.900 milions d'unitats al dia i dóna feina a més de 71.000 persones.
La marca Coca-Cola està considerada la més valuosa del món segons la consultora Interbrand, i és a més la més famosa del planeta amb un grau de reconeixement del 94% de la població mundial: és el segon terme més reconegut del món després de la expressió "okay"! Però no tot és Coca-Cola: la companyia comercialitza més de 500 marques i 3.500 productes, entre ells begudes amb o sense gas, sucs i cafè. Posseeix quatre de les cinc marques de refrescos més famoses del món: Coca-Cola, Coca-Cola Light, Fanta i Sprite; i en total 17 de les seves marques estan valorades en més de mil milions de dòlars. Tambè han creat Coca-Colas de sabors.
La preocupació per la salut també és important per a la companyia: en l'actualitat, 19 dels 20 productes més venuts de Coca-Cola no tenen sucre o compten amb una versió Light o Zero.
EL CARTELL
El cartell és un full manuscrit o imprès representat gràficament en una làmina de paper, cartó o en un altre material, que serveix per anunciar o donar informació sobre alguna cosa. El cartell neix l’any 1870 gràcies a la tècnica de la litografia, inventada per Alois Senefelder.
Amb el cartell s'arriba fàcilment i de manera ràpida al públic, és per aquest motiu que hi ha una comunicació visual. S’utilitza en diferents àmbits: en l’àmbit polític (eleccions i propaganda) i en l’àmbit de la publicitat (esdeveniments, espectacles, marxandatge i campanyes publicitàries).
Els cartells són una eina fonamental del merchandising.
a) Definició: són mitjans d’animació visual que col·laboren de forma eficaç.
- com a suports publicitaris
- com elements informatius
- com a guia del recorregut del client
- coma mitjans per calentar zones fredes
b) tipus de cartells
-segons la seva ubicació:exterior: atrauen, mostren imatge. Alguns exemples:
cartells d’obertura d’establiment
canvis de temporad
dates comercials (dia dels enamorats, del pare
Rebaixes, promocions, etc
També els rètols poden considerar-se cartells exteriors interior ( guien, informen)
-segons la finalitat: sense modificar ni el producte ni el preu ajuden a aconseguir efectes psicològics
ambientadors: fan referència a les animacions del PV sense nombrar ni marques ni productes concrets.
Indicadors: orienten la circulació i informen de la ubicació de seccions, famílies, etc
cartells de preu: els + utilitzats.
Tipus decartell informatiu: tipus producte, marca, preu,
cartell abaratador: inclou sols, solament
cartell amb urgència: a part d’abaratador, li incorporem temporalitat (només ara).
cartell d’estalvi: indiquem una quantitat d’estalvi
ELS ELEMENTS QUE EL CONFORMEN:
a) Formes. Les més utilitzades són:
- circulars o ovalades: quan el cartell està a sobre del producte o molt a prop
- rectangulars i quadrades: quan es penja del sostre o s’apega a mobles o parets
- forma de fletxa: molt eficaces perquè atrauen l’atenció i reforcen la idea d’agressivitat de l’oferta. Molt utilitzades en els recorreguts.
b) Materials. Depèn de la finalitat del cartell:
- cartells indicadors: material duraders com el plàstic perquè romandrà molt de temps. Els poden fer empreses de retolació.
- cartells ambientador o de preu: materials menys resistents perquè són d’ús temporal
Impresos o a mà?
- impresos: donen sensació d’oferta generalitzada, pareixen elaborats pels fabricants i per tant comuns a tots els establiments.
- A mà: imatge de missatge personalitzat, dóna sensació d’urgència en la compra.
c) Colors: tenint en compte la teoria dels colors és necessari realitzar combinacions de gran constrast:
d) Línies. S’utilitzen bàsicament 3 tipus de línies:
- línies corbes: expressen dinamisme
- línies quebrades: dinamisme intermig
- línies rectes: expressen quietud
A l’hora de composar el cartell també hem de tenir en compte que l’espectador dirigeix la mirada cap a una part d’ell sempre en un primer moment:
- cartell vertical: part del terci inferior
- cartell horitzontal: part del terci de la dreta
e) Retolació
-En rètols permanents: ho faran professionals. Ús de la lletra corporativa.
-En rètols no permanents. Ho fem nosaltres, a mà, utilitzant cartolines i un retolador, tenint en compte que:
- El cartell ha de ser clar i concís
- El preu ha d’entrar pels ulls
-Quin tipus de lletra escollim? Dependrà del producte, el nostre estil comercial i els objectius
- Majúscula indica títol, minúscula conversació
- Tipos d’estil romà, indiquen tradicionalisme
- Lletres primes expressen debilitat, suavitat
- Lletres gruixudes expressen força, atracció
f) Mida. El tamany del cartell dependrà del tamany del local ( a + gran el local + gran pot ser el cartell) Hem d’anar en compte ja que si els fem massa grans podem agobiar els clients i si els fem massa petits pot ser que no els vegin.
ANÀLISI D'UN CARTELL PUBLICITARI
Podem veure que la composició és compensació de masses, ja que funciona com la llei de la balança, és a dir en la imatge hi ha un equilibri. si dividim la imatge en dos, podem veure que els dos cosos dels actors, compensen amb les lletres.
I com relacionen els dos conceptes?
El missatge és clar, arribar als clients (tant com els espectadors de la pel·lícula com la cerveza), per tant, és de consum del client.
PORTADA "9 NOU"
Amb aquest disseny he volgut representar la corrupció que hi ha i 0he volgut recalcar.
Aquesta idea la he repressentat amb les siluetes d'unes mans que ofereixen un regal per un vot.
VOCABULARI
ALÇADA: Alçada de la lletra sense tenir en compte ni la part ascendent ni descendent.
No se que em posaria de nota numèrica però si m'hagues de avaluar tindria en compte aquests factors:
1) Puntualitat en l'entrega: he intentat entregar tota la feina a temps tot i que si hi ha alguns que no.
2) Contigut dels traballs: Es millorable, però dintre del que cap és acceptable.
EXERCICI DE CONTRAPUBLICITAT
En aquesta ocasió he escollit fer contrapublicitat de Coca Cola, per que tot i que tothom la conegui i la beguin, en realitat saben que és dolenta per a la salut, ja que conté molts sucres i edulcorants, la segueixen bevent.
Però abans de començar a fer agu amb aquesta marca, ens hem de informar.
HISTÒRIA DE LA "COCA-COLA"
Tot just havien passat 11 anys des de la seva creació en una farmàcia quan, el 1897, Coca-Cola sortia per primera vegada dels Estats Units. Dos anys després es signava el primer acord per embotellar Coca-Cola a tot el territori nord-americà, marcant les bases del model de negoci de la companyia a tot el món: Coca-Cola els subministrava el concentrat i els embotelladors elaboraven la beguda, la distribuïen i comercialitzaven.
La primera concessió va ser adjudicada en exclusiva a Benjamin F.Thomas i Joseph B. Whitehead, dos advocats de Tennessee, però no va trigar a tenir companyia: en els primers anys del segle XX més de 400 plantes embotellaven Coca-Cola als Estats Units, Panamà , Canadà i Cuba.
Amb el refresc arribant a més i més gent a través de diferents embotelladores, va sorgir un problema: cada embotellador utilitzava unes ampolles diferents, i això creava confusió entre el públic, que trobava diferents envasos a cada zona. Per això en 1915 es va celebrar un concurs per a decantar-se per un únic model d'ampolla.
En els anys 20 es va crear la primera caixa per a sis ampolles, que facilitava el transport i la distribució de la beguda. A finals d'aquesta dècada, la venda d'ampolles superaria ja a la de distribuïdors de soda. I Coca-Cola apareix a Espanya per primera vegada, encara que això sí, per mitjà de les importacions.
Coca-Cola es va establir definitivament a Espanya a principis dels 50, quan en 1951 i 1952 es constitueixen els dos primers embotelladors espanyols, Cobega i Casbega, i comença la seva distribució per tot el país amb la ja popular ampolla contour, un disseny que en 1960, en un acte excepcional de l'Oficina de Marques dels EUA, seria inscrit com a marca registrada.
Coca-Cola a l'actualitat
La companyia no ha deixat de créixer. De vendre 9 gots al dia en una farmàcia d'Atlanta, en l'actualitat compta amb més de 24 milions de punts de venda en 200 països, ven 1.900 milions d'unitats al dia i dóna feina a més de 71.000 persones.
La marca Coca-Cola està considerada la més valuosa del món segons la consultora Interbrand, i és a més la més famosa del planeta amb un grau de reconeixement del 94% de la població mundial: és el segon terme més reconegut del món després de la expressió "okay"! Però no tot és Coca-Cola: la companyia comercialitza més de 500 marques i 3.500 productes, entre ells begudes amb o sense gas, sucs i cafè. Posseeix quatre de les cinc marques de refrescos més famoses del món: Coca-Cola, Coca-Cola Light, Fanta i Sprite; i en total 17 de les seves marques estan valorades en més de mil milions de dòlars. Tambè han creat Coca-Colas de sabors.
EVOLUCIÓ DE "COCA-COLA"
Evolució del logo:
Evolució de l'ampolla:
PROJECTE FINAL
Aquest és el logo original:
Per fer el canvi i convertir-lo amb una cosa negativa o críticar d'una manera aquest producte, he fet un joc de paraules. En comptes de posar Coca Cola he posat Caca Cola. Per fer el cartell he utilitzat el Photoshop i aquest és el resultat:
El cartell és un full manuscrit o imprès representat gràficament en una làmina de paper, cartó o en un altre material, que serveix per anunciar o donar informació sobre alguna cosa. El cartell neix l’any 1870 gràcies a la tècnica de la litografia, inventada per Alois Senefelder.
Amb el cartell s'arriba fàcilment i de manera ràpida al públic, és per aquest motiu que hi ha una comunicació visual. S’utilitza en diferents àmbits: en l’àmbit polític (eleccions i propaganda) i en l’àmbit de la publicitat (esdeveniments, espectacles, marxandatge i campanyes publicitàries).
Els cartells són una eina fonamental del merchandising.
a) Definició: són mitjans d’animació visual que col·laboren de forma eficaç.
- com a suports publicitaris
- com elements informatius
- com a guia del recorregut del client
- coma mitjans per calentar zones fredes
b) tipus de cartells
-segons la seva ubicació:exterior: atrauen, mostren imatge. Alguns exemples:
cartells d’obertura d’establiment
canvis de temporad
dates comercials (dia dels enamorats, del pare
Rebaixes, promocions, etc
També els rètols poden considerar-se cartells exteriors interior ( guien, informen)
-segons la finalitat: sense modificar ni el producte ni el preu ajuden a aconseguir efectes psicològics
ambientadors: fan referència a les animacions del PV sense nombrar ni marques ni productes concrets.
Indicadors: orienten la circulació i informen de la ubicació de seccions, famílies, etc
cartells de preu: els + utilitzats.
Tipus decartell informatiu: tipus producte, marca, preu,
cartell abaratador: inclou sols, solament
cartell amb urgència: a part d’abaratador, li incorporem temporalitat (només ara).
cartell d’estalvi: indiquem una quantitat d’estalvi
ELS ELEMENTS QUE EL CONFORMEN:
a) Formes. Les més utilitzades són:
- circulars o ovalades: quan el cartell està a sobre del producte o molt a prop
- rectangulars i quadrades: quan es penja del sostre o s’apega a mobles o parets
- forma de fletxa: molt eficaces perquè atrauen l’atenció i reforcen la idea d’agressivitat de l’oferta. Molt utilitzades en els recorreguts.
b) Materials. Depèn de la finalitat del cartell:
- cartells indicadors: material duraders com el plàstic perquè romandrà molt de temps. Els poden fer empreses de retolació.
- cartells ambientador o de preu: materials menys resistents perquè són d’ús temporal
Impresos o a mà?
- impresos: donen sensació d’oferta generalitzada, pareixen elaborats pels fabricants i per tant comuns a tots els establiments.
- A mà: imatge de missatge personalitzat, dóna sensació d’urgència en la compra.
c) Colors: tenint en compte la teoria dels colors és necessari realitzar combinacions de gran constrast:
d) Línies. S’utilitzen bàsicament 3 tipus de línies:
- línies corbes: expressen dinamisme
- línies quebrades: dinamisme intermig
- línies rectes: expressen quietud
A l’hora de composar el cartell també hem de tenir en compte que l’espectador dirigeix la mirada cap a una part d’ell sempre en un primer moment:
- cartell vertical: part del terci inferior
- cartell horitzontal: part del terci de la dreta
e) Retolació
-En rètols permanents: ho faran professionals. Ús de la lletra corporativa.
-En rètols no permanents. Ho fem nosaltres, a mà, utilitzant cartolines i un retolador, tenint en compte que:
- El cartell ha de ser clar i concís
- El preu ha d’entrar pels ulls
-Quin tipus de lletra escollim? Dependrà del producte, el nostre estil comercial i els objectius
- Majúscula indica títol, minúscula conversació
- Tipos d’estil romà, indiquen tradicionalisme
- Lletres primes expressen debilitat, suavitat
- Lletres gruixudes expressen força, atracció
f) Mida. El tamany del cartell dependrà del tamany del local ( a + gran el local + gran pot ser el cartell) Hem d’anar en compte ja que si els fem massa grans podem agobiar els clients i si els fem massa petits pot ser que no els vegin.
ANÀLISI D'UN CARTELL PUBLICITARI
En aquest cartell podem veure que patrocinen dos coses alhora, és a dir, Estrella Damm a través dels actors i l'escena de la pel·lícula d'aquests actors. I a part de cartel tambè en escenes de la pel·ícula.
Podem veure que la composició és compensació de masses, ja que funciona com la llei de la balança, és a dir en la imatge hi ha un equilibri. si dividim la imatge en dos, podem veure que els dos cosos dels actors, compensen amb les lletres.
I com relacionen els dos conceptes?
A partir de la tipografia, ja que utiitzen la mateixa tipogrfia de la pel·lícula per l'esogan de Estrella Damm. Les lletres són minuscules, de lletra lligada i blanques per contrastar amb del paisatge. Aquest tipus de lletra indica actualitat, dinamisme, força, industrial, i és funcional i de fàcil lectura per a tothom. A més trobem que en la frases per destacar més unes són més grans que altres. Trobem en blanc els missatges principals i més importants.
L'espai és negatiu, ja que rodeja d'un espai fosc i les lletres blanques. A més, les lletres són llises, però la imatge del punt d'ubicació té profunditat i és una imatge.
Els colors que trobem són el vermell en a camisa de la noia que ens fa referència al vermel de l'etiqueta de Estrella Damm i el blanc de les lletres, com 'originat tambè. I el noi de color blau per donar contrast.
L'espai és negatiu, ja que rodeja d'un espai fosc i les lletres blanques. A més, les lletres són llises, però la imatge del punt d'ubicació té profunditat i és una imatge.
Els colors que trobem són el vermell en a camisa de la noia que ens fa referència al vermel de l'etiqueta de Estrella Damm i el blanc de les lletres, com 'originat tambè. I el noi de color blau per donar contrast.
El missatge és clar, arribar als clients (tant com els espectadors de la pel·lícula com la cerveza), per tant, és de consum del client.
PORTADA "9 NOU"
Amb aquest disseny he volgut representar la corrupció que hi ha i 0he volgut recalcar.
Aquesta idea la he repressentat amb les siluetes d'unes mans que ofereixen un regal per un vot.
 |
ANELL: Assa corbada tancada que recull el blanc intern d'una lletra ( b, d, o, p )
ASCENDENT: Assa de la lletra de caixa baixa que sobresurt per sobre de l'alçada (b, k, d).
ASTA: Rang principal de la lletra que defineix la seva forma essencial.
ASTA MUNTANT: Asses principals, verticals o obliqües d'una lletra (L, A, V)
ASTA ONDULADA: Assa de forma corba (S)
BARRA: Tret horitzontal d'algunes lletres (A, f, H, t)
BASE: Línia sobre la qual recau l'alçada.
BLANC INTERN: Espai en blanc contingut dins d'una anell o d'un trau.
BRAÇ: Terminació no inclosa dins del caràcter que es projecte horitzontalment o cap amunt (K, L,E)
CARTELA: Traç curt de represa o conjunció entre l'asta i la terminació.
COS: Altura del paral·lelepípede metàl·lic que està muntat sobre el caràcter.
CUA: Asta obliqua que penja en algunes lletres (R, k)
CUA CORBA: Asta corba que es suporta a sobre de la línia de base o per sobre d'ella (Q)
DESCENDENT: Asta de les lletres de caixa baixa que queda per sota de la línia base (p, q, g, j)
ORELLA: Petit traç terminat que s'afegeix a l'anell d'algunes lletres. ( g, r )
PAL SEC: Es caracteritza per tenir una asta uniforme i sense terminació.
REBAVA: Espai que hi ha entre el caràcter i la seva vora.
SERIF, TERMINACIÓ O GRÀCIA: Traç terminal ornamental d'una asta, braç o cua. Totalment prescindible per a la seva definició.
TRAU: Part tancada que queda per sota de la base pròpia de la lletra g. Si està obert es diu cua.
VÈRTEX: Punt més elevat on es troben les astes. ( A, M, N )
EGÍPCIA: Té l'asta uniforme i la terminació recte. Entre una i altra no hi ha molt diferència de gruixària.
ROMANA ANTIGA: La seva particularitat recau en la desigualtat de la gruixària de l'asta dins d'una mateixa lletra, en la modulació de la mateixa i en la forma còncava de la terminació.
ROMANA MODERNA: Derivada de l'antiga, els seus caràcters són rígids, amb terminacions rectes i astes molt contrastada.
AUTOAVALUACIÓ 1er TRIMESTREASTA MUNTANT: Asses principals, verticals o obliqües d'una lletra (L, A, V)
ASTA ONDULADA: Assa de forma corba (S)
BARRA: Tret horitzontal d'algunes lletres (A, f, H, t)
BASE: Línia sobre la qual recau l'alçada.
BLANC INTERN: Espai en blanc contingut dins d'una anell o d'un trau.
BRAÇ: Terminació no inclosa dins del caràcter que es projecte horitzontalment o cap amunt (K, L,E)
CARTELA: Traç curt de represa o conjunció entre l'asta i la terminació.
COS: Altura del paral·lelepípede metàl·lic que està muntat sobre el caràcter.
CUA: Asta obliqua que penja en algunes lletres (R, k)
CUA CORBA: Asta corba que es suporta a sobre de la línia de base o per sobre d'ella (Q)
DESCENDENT: Asta de les lletres de caixa baixa que queda per sota de la línia base (p, q, g, j)
ORELLA: Petit traç terminat que s'afegeix a l'anell d'algunes lletres. ( g, r )
PAL SEC: Es caracteritza per tenir una asta uniforme i sense terminació.
REBAVA: Espai que hi ha entre el caràcter i la seva vora.
SERIF, TERMINACIÓ O GRÀCIA: Traç terminal ornamental d'una asta, braç o cua. Totalment prescindible per a la seva definició.
TRAU: Part tancada que queda per sota de la base pròpia de la lletra g. Si està obert es diu cua.
VÈRTEX: Punt més elevat on es troben les astes. ( A, M, N )
EGÍPCIA: Té l'asta uniforme i la terminació recte. Entre una i altra no hi ha molt diferència de gruixària.
ROMANA ANTIGA: La seva particularitat recau en la desigualtat de la gruixària de l'asta dins d'una mateixa lletra, en la modulació de la mateixa i en la forma còncava de la terminació.
ROMANA MODERNA: Derivada de l'antiga, els seus caràcters són rígids, amb terminacions rectes i astes molt contrastada.
No se que em posaria de nota numèrica però si m'hagues de avaluar tindria en compte aquests factors:
1) Puntualitat en l'entrega: he intentat entregar tota la feina a temps tot i que si hi ha alguns que no.
2) Contigut dels traballs: Es millorable, però dintre del que cap és acceptable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada