QUÈ ÉS "PERFORMANCE ART"?
"Art d'acció" de vegades pot seguir un guió, però tambè pot ser improvitzat. I Tot i que sovint té lloc al davant d'una audiència i pot implicar la participació del públic, o l'orquestració dels altres participants de l'artista, que també pot ser una acció realitzada en privat per l'artista.
L'art del performance a Amèrica
Una influència important en l'aparició de rendiment van ser les fotografies preses pel fotògraf Hans Namuth el 1950 del pintor expressionista abstracte Jackson Pollock fer les seves trucades pintures d'acció. art de la performance va tenir els seus orígens immediats en els esdeveniments teatrals més obertament organitzats per Allan Kaprow i altres a Nova York a finals de 1950. A mitjans de la dècada de 1960 aquest element teatral es es trenquin durant artistes de performance primerencs com Vito Acconci i Bruce Nauman.
L'art del performance a Europa
A Alemanya i Àustria art d'acció es coneix com el accionisme, encara que aquest terme se sol aplicar específicament al grup amb seu a Viena Wiener Aktionismus, fundada el 1961, el propòsit actuacions impactants estaven destinats a posar en relleu la violència endèmica de la humanitat.
L'artista alemany Joseph Beuys va ser pioner enorme influència de l'art d'acció, fent un gran impacte amb els seus 'accions' a partir de 1963. Aquestes van ser les expressions poderoses del dolor de l'existència humana, i van explorar temes socials i polítics complexos a través d'un enfocament en la relació de l'home amb la natura. A Gran Bretanya, el duo d'artistes Gilbert & George va fer treballs de rendiment molt originals a partir de 1969.
Un problema important per als artistes de performance primers va ser el caràcter efímer del medi. Des de les peces de rendiment d'inici es van registrar en fotografia, cinema i vídeo, i aquests finalment es va convertir en el principal mitjà pel qual el rendiment assolit un ampli públic.
QUÈ ÉS UN HAPPENING?
Un succés és un espectacle, esdeveniment o situació de ser considerats d'art, en general com l'art del performance. El terme va ser utilitzat per primera vegada per Allan Kaprow durant la dècada de 1950 per descriure una sèrie d'esdeveniments relacionada amb l'art o diversos esdeveniments.
Successos ocorren en qualsevol lloc i són sovint multidisciplinari, amb una narrativa no lineal i la participació activa de l'audiència. s'han previst elements clau dels esdeveniments, però de vegades els artistes conserven espai per a la improvisació. Aquest nou aspecte art dels mitjans als successos elimina el límit entre l'obra i el seu espectador.
A la fi de 1960, potser a causa de la representació en les pel·lícules de la cultura hippie, el terme s'utilitza molt menys específicament per a referir-se a qualsevol reunió d'interès per part d'un Meetup saló de billar o d'un embús d'uns joves a una explosió cervesa o festa formal de luxe .
Allan Kaprow primer va encunyar el terme "esdeveniment" a la primavera de 1957 en un pícnic a l'art a la granja de George Segal per a descriure les peces d'art que estaven passant. La primera aparició en la impressió va ser en el famós "El llegat de Jackson Pollock" de Kaprow assaig que va ser publicat el 1958 però escrit principalment en 1956. "Happening" també va aparèixer en la impressió en un número de la revista literària estudiant de la Universitat de Rutgers, Anthologist. La forma va ser imitat i el terme va ser adoptat pels artistes a través dels EUA, Alemanya i Japó. Jack Kerouac fa a Kaprow com "L'home Successos", i un anunci que mostra una dona surant en l'espai exterior, va declarar: "Vaig somiar que estava en un esdeveniment en el meu sostenidor Maidenform".
Esdeveniments són difícils de descriure, en part pel fet que cada un és únic i completament diferent una de l'altra.
QUÈ ÉS UN HAPPENING?
Un succés és un espectacle, esdeveniment o situació de ser considerats d'art, en general com l'art del performance. El terme va ser utilitzat per primera vegada per Allan Kaprow durant la dècada de 1950 per descriure una sèrie d'esdeveniments relacionada amb l'art o diversos esdeveniments.
Successos ocorren en qualsevol lloc i són sovint multidisciplinari, amb una narrativa no lineal i la participació activa de l'audiència. s'han previst elements clau dels esdeveniments, però de vegades els artistes conserven espai per a la improvisació. Aquest nou aspecte art dels mitjans als successos elimina el límit entre l'obra i el seu espectador.
A la fi de 1960, potser a causa de la representació en les pel·lícules de la cultura hippie, el terme s'utilitza molt menys específicament per a referir-se a qualsevol reunió d'interès per part d'un Meetup saló de billar o d'un embús d'uns joves a una explosió cervesa o festa formal de luxe .
Allan Kaprow primer va encunyar el terme "esdeveniment" a la primavera de 1957 en un pícnic a l'art a la granja de George Segal per a descriure les peces d'art que estaven passant. La primera aparició en la impressió va ser en el famós "El llegat de Jackson Pollock" de Kaprow assaig que va ser publicat el 1958 però escrit principalment en 1956. "Happening" també va aparèixer en la impressió en un número de la revista literària estudiant de la Universitat de Rutgers, Anthologist. La forma va ser imitat i el terme va ser adoptat pels artistes a través dels EUA, Alemanya i Japó. Jack Kerouac fa a Kaprow com "L'home Successos", i un anunci que mostra una dona surant en l'espai exterior, va declarar: "Vaig somiar que estava en un esdeveniment en el meu sostenidor Maidenform".
Esdeveniments són difícils de descriure, en part pel fet que cada un és únic i completament diferent una de l'altra.
Jordi Benito
Jordi Benito (Granollers, 1951-Barcelona 2008) és un dels màxims exponents de l'art conceptual que va sorgir en les dècades dels 70 i 80 en España.Tras la mort de l'artista, la família va donar al Museu de Granollers un ric fons d'obres , amb les que avui la institució catalana reviu la seva figura i dóna a conèixer la seva trajectòria en la mostra Idees com imatges / Documents com a obres d'art, que es pot visitar fins al proper 27 de setembre.
Es podria dir que una de les cites ineludibles per a l'art conceptual a Espanya, i des d'on van arrencar un nombrós grup de creadors que es van dedicar a aquest, són les Trobades de Pamplona de l'any 1972. Aquest any van arribar a la capital navarresa artistes internacionals de la talla d'Allan Krapow o Wolf Vostell, per mostrar el que ja des de feia gairebé una dècada i mitja, portaven treballat en el camp d'aquest plantejament artístic, tan característic de l'anomenada "postmodernitat".
L'art conceptual no és altra cosa que un corrent artístic que sorgeix com a resposta a les creacions anteriors, sigui informalisme abstracte o pop. La matèria plàstica convencional, pintura i escultura, és rebutjada i substituïda per un nou suport molt més viu, molt més mutable: el cos. Cert és també que l'ús d'objectes, com a herència del dadaisme i neodadaisme, adquireixen de nou un paper principal. Pràcticament el culpable de tot el desenvolupament de l'art conceptual és Marcel Duchamp, i després Piero Mazoni amb la seva famosa obra Merda d'artista.
Allan Kaprow
Allan Kaprow '(23 d'agost de 1927 - 5 d'abril de 2006) va ser un artista nord-americà pioner en l'establiment dels conceptes d'art de performance.
Allan Kaprow va ajudar a desenvolupar les instal·lacions artístiques i els happenings a finals dels anys cinquanta i seixanta. Els seus happenings, al voltant de dos-cents, van ser evolucionant al llarg dels anys. Amb el temps, Kaprow va canviar la seva pràctica en el que ell va anomenar «Activitats», relacionant íntimament peces per a un o diversos jugadors i dedicades a l'examen dels comportaments i hàbits quotidians d'una manera gairebé indistingible de la vida ordinària. Al seu torn, la seva obra influeix en Fluxus, l'art de performance i la instal·lació artística.
Va estudiar composició amb John Cage en la seva famosa classe a la New School for Social Research, pintura amb Hans Hofmann i història de l'art amb Meyer Schapiro. Els treballs de Kaprow intenten integrar l'art i la vida. Mitjançant happenings, la separació entre vida i art, i l'artista i el públic es torna borrosa. Va publicar extensament i va ser professor emèrit al Departament d'Arts Visuals de la Universitat de Califòrnia, San Diego. Kaprow és conegut també per la idea d'un «no-art», que es troba en els seus assajos Art que no pot ser art i L'Educació del No-artista.
La seva influència és també evident en l'Institut d'Art de Califòrnia, on va ser professor durant els primers anys de formació.
És cèlebre la seva frase «La línia entre l'art i la vida ha de mantenir-se tan fluïda, i potser indistinta, com sigui possible».
Jana Sterbak
Jana Sterbak (Praga, 1955) viu i treballa a Montreal (Canadà) i ha França que és coneguda principalment per les seves escultures, performances, vídeos, fotografies i instal·lacions. Al final de la seva infantesa, la seva família es trasllada a Canadà. Allà es forma a la Vancouver Art School i a la Concordia University de Montreal.
El realisme irònic de la seva cultura txeca impregna, encara avui, el seu treball artístic d’una gran força conceptual. El 1989 exposa a la Biennale canadienne d’art contemporani d’Ottawa. La seva obra es dóna a conèixer a Europa a la secció Aperto de la Biennal de Venècia de 1990, amb la reveladora performance Remote Control.
Des d’aleshores, ha realitzat exposicions individuals a destacades institucions: New Museum of Contemporary Art, de Nova York; Louisiana Museum of Modern Art, de Humlebaek; Serpentine Gallery, de Londres; Malmö Konsthall, de Suècia; Museum of Contemporary Art, de Chicago, o Fundació Tàpies, de Barcelona. L’artista va representar Canadà a la Biennal de Venècia de 2003, amb la video instal·lació FromHere to There i a la Biennal de Praga de 2005 mostra la video instal·lació Waitingfor HighWater. Posteriorment, ha exposat a Artium de Vitòria, Carré d’Art de Nîmes, Musée National des Beaux-Arts de Québec, Musée Reattu d’Arles i al Palais des Papes d’Avignon.
Jana Sterbak té obra a importants col·leccions de museus europeus i canadencs i ha obtingut nombrosos premis internacionals, com ara el de la Guggenheim Memorial Foundation, el Prix A. Guixard de Saint Étienne, el del Consell de les Arts de Canadà a Ottawa i, recentment, el del Governor General Arts Awards en Visual and Media Arts de Canadà. A Barcelona hi treballa des de 1998 en col·laboració amb la Galeria Toni Tàpies.
Gilbert & George
Gilbert & George va adoptar la identitat de 'escultures vivents', tant en el seu art i la seva vida quotidiana, convertint-se no només els creadors, sinó també l'art mateix.
Van realitzar L'ESCULTURA CANT 1969, a tot el món, de vegades durant vuit hores seguides. A l'adonar-se que podrien arribar a només un grapat de persones alhora, van començar a crear pel·lícules i imatges que podrien ampliar la idea d'escultura viva sense requerir la seva presència física.
Gilbert & George, aquesta exposició, que estava en exhibició a la Tate Modern en 2007, va reunir a una sèrie d'obres d'art que abasten tota la seva carrera de 40 anys.
Bruce Nauman
Bruce Nauman, és conegut per les seves performances, obres de neó, instal·lacions i vídeos. Des de 1968, el rendiment ha format una part important de la seva producció. Documentat l'ús de vídeo, aquests impliquen les accions artista empresa (per exemple, posar el maquillatge); i explorar el llenguatge - en bon noi noi dolent, els actors repeteixen la mateixa frase a través de diverses etapes de la ira.
Aquesta exposició, que estava en exhibició a la Tate Liverpool el 2006, es va centrar en la investigació de l'artista sobre la condició humana. Llegiu el text de l'exposició i veure quines obres van ser exposades.
En aquest article historiador d'art Tate Etc entrevistes de Robert Storr Bruce Nauman sobre el seu ús del llenguatge, i la seva comissió Turbine Hall, el Sèrie Unilever: Bruce Nauman: matèries primeres, una obra provocativa so que s'acobla als visitants a mesura que progressen a través de l'espai.
Aquest número doble d'àudio Arts es va registrar a la documentació IX, a Kassel, Alemanya, al juny de 1992. Escolta de Bruce Nauman Anthro / soci, una peça que consisteix en tres superfícies de projecció, sis monitors i un home cantant. editor d'art Michael Giraud parla de poesia visual de Nauman del cos, i com aquesta peça és un símbol de la documenta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada