EL CÒMIC

EL CÒMIC

Definició del mitjà i trets distintius

Un còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i d'interpretar, però difícil de crear.

En un còmic, l'autor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a través d'una seqüència de dibuixos, però també amb l'ajuda d'uns textos que situen l'acció o que reprodueixen els diàlegs dels personatges. Aquests textos són, a vegades, un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informació complementària.

Per tal de construir la narració, molts autors de còmic fan servir una sèrie de tècniques i de recursos gràfics que permeten que el lector comprengui l'argument i la idea que li expliquen. Moltes vegades aquests recursos fan la seva funció narrativa sense que ho notem.

Història del còmic

En parlar dels antecessors de la historieta, és inevitable nomenar els antics egipcis, que representaven molts sobre mites en dibuixos i jeroglífics que realitzaven sobre fulls de papir, i también feien murals en forma de tira, que incloïen imatge i text. Altres Exemples són les vidrieres, el tapís de Bayeux, les bandes que envolten les columnes romanes commemoratives (com la Trajana o la de Marc Aureli), els Retaules medievals (amb els quals, mitjançant imatges, s'explicaven al poble històries, crims i successos en general), els dibuixos de les civilitzacions precolombines (com els còdexs, pintats pels maies i els asteques) i incloïa les primitives pintures rupestres.

A aquests exemples citats s'els hi afegeix algunes obres pictòriques de Hyeronnimus Bosh, Brueghel o Goya, les quals adquireixen un caràcter narratiu. Però potser els antecedents més propers a les historietes Siguin les Auques i Auca. Aquestes publicacions, van comnçar a editar-se a França a partir de 1820, i es caracteritzaven per narrar petits contes i aventures mitjançant il·lustracions, tot i que, a diferència de la historieta, els textos no s'integraven orgànicament dins dels dibuixos, sinó que s'adicionaven a manera d'explicació complementària al peu dels gravats. No obstant això, la història del còmic es relaciona més correctament amb la de la impremta i la caricatura.

La historieta (que NEIX gairebé al Mateix temps que el cinema) aviat desenvolupa el particular llenguatge icònic, i les primitives vinyetes, tota de la mateix mida i amb els textos al peu o tímidament inclosos en el dibuix, seran substituïdes per vinyetes de diferents mides i situació i, sobretot, evoluciona ràpidament les maneres i abastos dels textos. Aquests es fins i tot, gairebé des del principi, en globus o entrepans; super particular forma, així com la mida i dibuix de les lletres, constituent, per si sols, tot una manera d'expressió independent.

L'ús d'onomatopeies, escrites amb grans lletres, certs símbols ja universalment acceptats (com una serra tallant un tronc per indicar somni o una bombeta que es Encén per explicar que el Personatge ha tenído una idea)

El còmic infantil Té més d'un segle d'història. Va ser als Estats Units, en 1896, on es va publicar el primer suplement infantil amb historietes en un diari, aúnque s'atribueix al suís Rodolfo Toepffer (1799-1846) la invenció de la historieta il·lustrada.

Al nostre país, el 1904 es publica al Patufet, còmic en llengua catalana que aconsegueix gran Difusió. No obstant, el primer autèntic còmic SER Dominguín, editada a Barcelona el 1915.

El degà dels setmanaris espanyols infantils és el TBO, Apareguda a Barcelona el 1917. La seva fama va ser que amb el nombre de "tebeo" es coneixia totes "les publicacions infantils els temes es desenvolupen en sèries de dibuixos", tal com el defineix la Reial Acadèmia de la Llengua. Avui, amb dubtós Encert, en diem també "còmic", vocable anglès que ha passat al castellà -també el reconeix la Reial Acadèmia- i que, al principi, aplicat a les historietes còmiques, ampliant-se després tambè a les d'aventures, ciència -ficció i policíaques.

Caracterìstiques generals d'un còmic

Vinyeta:

La vinyeta és l'espai que ocupa cada dibuix d'un còmic, el marc on queda enquadrat.

Tradicionalment era en forma de quadrat o de rectangle, però ha anat evolucionant i ara mateix cada autor utilitza la forma que més li agrada o que millor s'adapta als seus interessos.

Sovint es prescindeix de la vinyeta i s'utilitza el color de fons com element diferenciador, o es reparteix un dibuix en diverses vinyetes, com es vulgui: cada autor imposa les normes d'estil.

Fumets:

El fumet és el lloc on l'autor escriu el text de diàleg o de monòleg dels personatges. El fumet ens permet saber què diu o què pensa cadascú, i també ens mostra com ho diu o com ho pensa.

Text:

Una de les característiques del còmic és la incorporació de llenguatge verbal. En un còmic, el text ajuda a la comprensió de la història, tot i que no n'és l'element principal perquè els dibuixos són prou expressius. Els autors juguen amb el text utilitzant tipus i mesures de lletres diferents per a situacions diferents: alegria, sorpresa, por, dolor, fred... Normalment, per facilitar la comprensió del lector, s'utilitzen les majúscules per escriure.

El text que surt en un còmic pot estar presentat de dues maneres diferents: dins de fumets que recullen allò que els personatges diuen o pensen, i llavors parlem de text de diàleg, o bé dins d'un espai on el narrador ens explica què passa, i llavors parlem de text narratiu.

El text de diàleg és el més característic del còmic, és el que diuen o pensen els personatges. Normalment s'escriu dins dels fumets, però alguns autors no n'utilitzen.

Imatge: 

En un còmic es disposen els elements en la vinyeta com si fossin enfocats per una càmera de cine o de fotos; per tant, s'estructura l'espai des de diferents punts de vista. Això es fa alternant els diversos plans i els angles de "visió" de l'escena.

Personatges:

Quan un dibuixant crea un personatge ha d'aturar-se, per força, a donar-li una personalitat ben concreta: manera d'actuar, de vestir, entorn... Si no fos així, correria el risc de crear un ésser canviant, un camaleó que varia capítol a capítol o, encara pitjor, vinyeta a vinyeta. Això no faria altra cosa que desorientar el públic.

És per aquesta raó que molts autors identifiquen els personatges per la roba, per exemple, o per determinada coloració de la pell o del cabell... Si canviem aquests trets estem canviant els personatges. Moltes vegades aquest color és el seu senyal d'identitat, la manera de poder-lo reconèixer.

Expressions dels personatges:

En els dibuixos cal indicar més o menys clarament l'estat d'ànim i el temperament dels personatges. El temperament s'indica sobretot amb la configuració de la cara. L'estat d'ànim s'indica amb l'expressió de la cara i amb el moviment del cos. Jugar amb el color i amb la llum, amb les ombres, pot ajudar a donar una millor expressivitat als personatges.

Onomatopeies:

Són representacions de sons o sorolls mitjançant lletres. Els còmics s'han vist obligats a incorporar gran nombre d'onomatopeies per explicar un univers acústic que en el dibuix és inaudible. Per augmentar-ne l'expressivitat, les onomatopeies han rebut un tractament gràfic privilegiat, de gran vistositat i tamany. És un recurs molt utilitzat per la seva força visual, i sovint omplen per sí mateixes una vinyeta.

Símbols:

A vegades un dibuixant necessita representar un personatge molt enfadat que s'ha quedat sense paraules, o potser no vol escriure les paraulotes que diu... En els còmics és un recurs molt usat representar aquestes situacions i moltes altres amb uns signes especials: bombes, ganivets, espirals, estrelles, lletres xineses, núvols que exploten, calaveres...

El color:

El color és un element important en molts còmics. Ara bé, no tots els còmics tenen color: de vegades el dibuix ja és prou expressiu i ens diu tot el que els autors volen comunicar-nos. Aleshores parlem de còmics sense color. 

Llum:

Amb la llum i amb les ombres aconseguim donar consistència al dibuix, li afegim el volum necessari per trencar l'efecte pla del paper. Podem jugar amb el color, doncs, per estructurar el dibuix i donar-li volum. També, amb un ús intencionat de la llum, farem destacar els colors que ens permetin mostrar la profunditat d'una imatge. O ens ajudarà a posar més expressivitat als personatges segons l'angle d'on provingui el focus lluminós.

VÍDEOS EXPLICATIUS:

EL MEU CÒMIC

La història d'aquest còmic va sorgir quan estava entrenant (l'esport que practico és l'equitació) i quan el meu company estava saltant amb el cavall vaig pensar que estaria bé fer un còmic de salt de cavalls, ja que se'm eia molt interessant el moment en el qual el cavall no tocava el terra.

Però perquè no fos només que el cavall saltés em va venir al cap un fet que va passar durant les setmanes de entreno de l'estiu, i es que el cavall del meu company es va lesionar el genoll i no va poder participar en una competició molt important.

La historia que podem observar en el còmic tracte de un noi que esta competint en un concurs de salt i quan el cavall esta saltant es dona contra la valla i es lesiona. I al cap de tres mesos ja s'ha curat i tornar a competir i guanya en primera posició.

Vaig nomenar Duque al còmic ja que el cavall en el qual me basat per dibuixar es diu Duque i els referents que he utilitzat per poder dibuixar els cavall són totes fotos meves i del cavall que monto jo, el Duque.

I més.

CÒMIC FINAL