RESSENYES

DISENY SOCIAL AMB LA FANNY BASANTA

El disseny social, és un dissen que a les persones pretén treballar per i per a les persones: un disseny en què estan presents temes com ara la promoció dels drets humans, la cooperació per al desenvolupament, el foment de la igualtat d’oportunitats, la defensa del medi ambient, l’impuls d’una economia social, el voluntariat social, l’atenció a les persones per raons físiques, socials, econòmiques o culturals o qualsevol altra àmbit.

La xarrada (la primera part, ja que jo a la segona part no estava) tractava sobre com el dissent pot influenciar en les nostres vides, la nostre manera de vida, etc. Per exemple amb la SILMA de la mateixa Fanny Basanta, va començar per ser només un treball de final de carrera hi ha acabat sent un objete que ajuda a una part de la población amb pròtesis de braços.

A més el dissen social per una banda és, com ja he dit, un mitjà que ens permet milorar la vida dels ciutadans. I per altera banda a la hora de dissenyar un producte que va dirigit a l'àmbit social, s'ha de tenia en compte dos factors, la part estètica i la part funcional, aquestes dos van relacionadas.

UN MONSTRUO VIENE A VERME

"Un monstre em ve a veure" adapta la novel·la homònima de Patrick Ness, al seu torn inspirada en una idea original de Siobhan Dowd -la escriptora ja estava malalta de càncer quan la va tenir, i va morir abans de poder desarrollarla-. Explica la història d'un nen, Connor (Lewis MacDougall), atrapat en el moment més difícil de la seva vida. La seva mare s'apaga dia a dia per culpa d'un càncer terminal, el seu pare té una nova vida en què ell no sembla estar inclòs i en el col·legi és víctima de 'bullying'. I la seva àvia, amb qui es veu obligat a passar cada vegada més temps amb ella degut a la salut de la seva mare, i diguem que no es porten molt bé entre ells.

Per bregar amb tanta desgràcia, el nen es refugia en els seus dibuixos. Una nit esbossa sobre el paper un magnífic arbre que cobra vida i, uns instants més tard, del pati del darrere emergeix una massa descomunal d'arrels i branques que resultaria increïblement amenaçant de no ser perquè les seves intencions són òbvies de bon començament: ajudar el nen a superar la pèrdua. Que la bestiola és un símbol del coratge que tots portem dins no hauria quedat més clar ni si el director J. A. Bayona hagués escrit la paraula 'metàfora' a l'escorça amb una navalla.

El monstre insisteix en explicar-li al noi històries sobre reis i bruixes i princeses que apareixen plasmades en pantalla en forma de successius segments de -deslumbrante- animació. Per si la moralitat d'aquests contes -la vida és complicada, o alguna cosa així- no quedés prou clara amb els dibuixos, després d'explicar cada un d'ells l'arbre mira al nen i li diu: "La vida és complicada" i coses d' aquest tipus.

Així doncs, 'Un monstre em ve a veure' és una barreja de fantasia infantil i melodrama amb ínfules o, en altres paraules, el tipus d'història que Guillermo del Toro comptaria si de sobte li entressin les presses per guanyar un Oscar. La referència al mexicà és pertinent no només perquè Bayona ha estat comparat amb ell des que va dirigir 'El orfanato' (2007), sinó també perquè la nova pel·lícula connecta amb 'El laberinto del fauno' (2006), en tant que ambdues reflexionen sobre com la ficció pot ajudar-nos a alleujar el sofriment. La diferència és que mentre que la protagonista d'aquella vivia una autèntica aventura, el d'aquesta es dedica a fer teràpia amb un arbre.

Trailer:

MIRALDA MADEINUSA

En la seva obra que ens fixarem es en la obra nomenada: MIRALDA MADEINUSA.

L'exposició MIRALDA Madeinusa recupera tots els projectes de l'artista que tenen un vincle amb els Estats Units des de mitjans de la dècada de 1970 fins a finals de 1990.

Miralda ha desenvolupat un mètode propi centrat en la participació, la idea de ritualitat o cerimònia i la gastronomia. Amb un llenguatge inconformista, barroc i ple d'humor, que celebra els sentits i sobre l'art i la vida, porta a terme una exploració etnològica sobre el comportament humà.

DEL TALLER EN EL ESCENARIO: JORGE Y JOSEP CASTELLS

A l’exposició Jordi i Josep Castells. Del taller a l’escenari, mostra des dels processos creatius de l’obra, amb esbossos i maquetes, fins a la consecució de l’escenografia ja sigui amb telons, objectes, cartells o ores d’art.

Amb els treballs escenogràfics de Jordi i Josep Castells Planas, l’espectador pot observar com l’escenografia tradueix plàstica i artísticament un concepte, un text o una idea, responent a les necessitats de l’espectacle. I per fer-ho , els artistes s’envolten amb materials diversos que van des de la pintura a la fusta o d’altes de caràcter més industrials. L’exposició és una instal·lació on s’utilitza l’espai per crear un ambient, una experiència on l’espectador transita i interacciona amb els objectes i obres que s’hi mostren.

La mostra s’acompanya d’un documental, de Jordi Call, on els germans Castells fan un recorregut per la seva trajectòria artística.

BASQUIAT

Director: Julian Shnabel

Biografia del director: Julian Schnabel va nèixer a Nova York el 26 d'octubre de 1951, és un pintor i director de cinema nord-americà d'origen jueu. Les seves tres pel·lícules (Basquiat, Abans que es faci fosc i L'escafandre i la papallona) l'han portat a ser premiat a Cannes com a millor director i va ser nominat als Globus d'Or, als BAFTA, als César i al Festival Internacional de Cinema de Venècia. Com a artista plàstic es va donar a conèixer pels seus plate paintings ("pintures amb plats", en espanyol), que han rebut crítiques i sol clasificar-se com a part del moviment anomenat Bad Painting (pintura dolenta), que és una de les corrents del neoexpressionisme. La seva obra s'exhibeix en molts dels principals museus del món.

Gènere: És del gènere dramàtic, ja que, es centre principalment en el desenvolupament d'un conflicte entre els protagonistes, o del protagonista amb el seu entorn i amb si mateix.

Corrent cinematogràfica o moviment: la pel·lícula esta basada en el postmodernisme i neoexpressionisme nord-americà del 1996.

Format de la pel·lícula 

Argument: Està basada en la vida de l'artista americà Jean-Michel Basquiat. Basquiat, nascut a Brooklyn, que utilitzava les seves habilitats en el grafit com a base per crear pintures estil collage en teles.

Recursos visuals:

• Plans: utilitza una gran diversitat de plans, sobretot utilitzava plans contrapicat, com podem veure a les escenes que pinta en el terra) i plans generals (per exempe: quan fan les visites al moseu)
• Moviment de la càmera: seguit, continu, canvi de plans, segons les necessitats de cada escena.
• Posada en escena: talller de Jean-Michel Basquiat, el moseu, a casa de la novia, al carrer i a la casa de Andy Warhol)
• Actors: 

Jeffrey Wright com a Jean-Michel Basquiat

David Bowie com a Andy Warhol

Benicio del Toro com a Benny Dalmau

Gary Oldman com a Albert Milo

Michael Wincott com a René Ricard

Claire Forlani com a Gina Cardinale

Dennis Hopper com a Bruno Bischofberger

Elina Löwensohn com a Annina Nosei

Tatum O'Neal com a Cynthia Kruger

Courtney Love com a Big Pink

Christopher Walken com a l'entrevistador

Willem Dafoe com a EL Electricista

Parker Posey com a Maria Boone

Michael Badalucco com a Cambrer de Deli

Joseph R. Gannascoli com a Guàrdia de l'Hospital

• Continuïtat: és continua, ja que no podem experimentar cap mena de flashbacks tot i que si es salta dies, però cap el futur i no cap el passat.
• Recursos estilístics: la roba utilitzada és de la típica roba desgastada que té un drogadicte
• Banda sonora: Julian Schnabel i John Cale
• To del llenguatge: Llenguatge dramàtic i col·loquial, ja que és el que la gent normalment parla, però amb un to dramàtic per a donar més dramatisme.
• Llum: a llum utilitzada és quasi tota artificial, ja que, quasi totes les escenes són en espais interiors.
• Color: Els colors són molt diversos, ja que, el seu estil de dibui es varien molt els colors.

 Descripció de la protagonista: Jean-Michel Basquiat va néixer el 22 de desembre de 1960, a Brooklyn, Nova York. La primera vegada que va atreure l'atenció per les seves graffitis amb el nom de "SAMO" a la ciutat de Nova York. Es ven samarretes i postals que ofereixen les seves obres d'art en els carrers abans que la seva carrera va enlairar pintura. Va col·laborar amb Andy Warhol a mitjans de la dècada de 1980, el que va resultar en una mostra del seu treball. Basquiat va morir el 12 d'agost de 1988, a la ciutat de Nova York.

JORGE OTEIZA 

Títol: Figura comprenent políticament

Autor: Jorge Oteiza

Estil: contemporani

Data: 1935

Descripció general:

Les obres en general d'aquest escultor estan compostes per formes geomètriques simples, com en aquest cas cubs i rectangles.

Opinió personal:

Tambè en e principi de la exposició no m'agradaven les escultures d'aques autor, però de manera que va avançant la exposició em va començar a agradar, aixó tambès es degut a que en l'exposició cada cop que avançes vas entenen més el concepte del buit.

LA CAIXA BUIDA

Descripció objectiva:

És una escultura feta de ciment colorejat basada en el modelatge i uns acabats patinats.

En l'apartat estètic, l'obra està formada per formes geomètriques simples com cubs i rectangles.

A més, l'escultura en el seu conjunt té una forma cúbica que s'assembla a moltes de les seves obres anteriors.

Descripció subjectiva:

L'obra aporta un significat bastant referent al títol. L'escultura sembla que doni suport a una idea o una opinió ja que et dona els límits d'aquesta escultura i tu has de intuir el que és..

SALVACIÓN

Directora: Denis Castro

Biografia del director:

Denis Castro nascuda el 27 d’agost de 1979 a Barcelona. Ella és una directora i escriptora, coneguda per els treballs de Vamp (2015), I love U (2003) i Salvación (2016). Quan era una adolescent, va tenir un buf al cor que, als 13 anys i la van portar a la sala d'operacions per una operació de vida o mort. Ela en la època que va estar en el hospital va enganxar-se mot als temes que estuiguin relacionats en vampirs, ja que la idea de no poder morir, a ella li ajudava afrontar aquesta tragèdia de la oparació de vida o mort. Per aixó va formar el seu propi món on els protagonistes eren vampirs, d'aquesta manera va desemvolupar la seva pròpia pel·lícula per exprssar, transmitir al món com ella va superar la seva estança a l'hospital i es veu reflectit en els personatges d'aquesta pel·lícula.

Gènere: És un gènere fantàstic barrejat amb drama, terror , i comèdia romàntica adolescent, cosa no molt comun en el cinema. Serie B

Corrent cinematogràfica o moviment: la pel·lícula esta basada en el s.XXI

Format de la pel·lícula

1. Argument:

Una adolescent de 13 anys, Cris, pateix una greu malaltia cardíaca per la qual s'ha de sotmetre a una operació a cor obert que fa que la seva esperança de vida sigui molt curta, quan entre ingresada al hospitat coneix al Víctor, un "vampir" que fara la seva estança molt menys dura.

2. Recursos visuals:

2.1 Plans: utilitzava una gran gama de plans, sobretot utilitzava plans detall, com podem veure a les escenes de les pastilles) i plans generals (per exempe: l'habitació especial del víctor)

2.2 Moviment de la càmera: seguit, continu, canvi de plans, segons les necessitats de cada escena.

2.3 Posada en escena: la habitació del Victor, la habitació de la Cris i els passadissos de l'hospitat.

2.4 Actors: La Danis va traballar amb actors joves i sense cap expèriencia anterior, i també per a la pel·ícu ava fer servir un quantitat mínima d'actors.

2.5 Continuïtat: és continua, ja que no podem experimentar cap mena de flashbacks tot i que si es salta dies, però cap el futur i no cap el passat.

2.6 Recursos estilístics: la roba utilitzada era peçes de colors apagats (grisos i verds militars apagats), utilitzaven camisons d'hospital, roba comode. També s'utilitzen les robes de llit típica l'hospital.

2.7 Banda sonora: molt adecuada ja que s'havia fet expresament per la pel·lícula en sí.

2.8 To del llenguatge: Llenguatge dramàtic i col·loquial, ja que és el que la gent normalment parla, però amb un to dramàtic per a donar més dramatisme.

2.9 Llum: les escenas al ser en un hospital, un lloc clarament tancant son fosques però amb molta llum artificial, al ser en un lloc on predominen el blancs no es nota tant aquesta escassetat de llum.

2.10 Color: Els colors eren en tonalitats blaves i molt clares,ja que la historia es centre en una noia que es internada dins de l'hospitat. I en l'hospital predominen els colors blancs,colors terres,sense colors vius. La gama de color típica es de colors relaxans.

2.11 Descripció de la protagonista: És una nena de 14 anys, és una noia infantil i melancòlica. Al principi del film, ella es una jove trista i tancada en si mateixa, ja que li acaben de dir que s'haurà d'estar un temps l'hospital, i a mesura que va avançant la història, va experimentant un canvi en la seva personalitat on se la veu més motivada per la presència del Victor. Qui la ajuda a superar, acceptar i a afrontar el seu futur en el quiròfan. Al final de la pel·lícula ella és torna molt més madura.

PHILIPPE HALSMAN "SORPRÈN-ME!"

BIOGRAFIA

Philippe Halsman va néixer el 2 de maig de 1906 a Riga d'una família jueva i va estudiar enginyeria a Dresden. El 1928 va ser acusat públicament de parricidi; el seu pare que tenia per nom Morduch va caure i va morir durant una excursió campestre als Alps austríacs,tanmateix la gent dels voltants no va dubtar d'acusar-ho d'haver comès assassinat, influïts pel seu origen jueu i de l'antisemitisme existent i a falta d'altres proves.

Va ser portat davant els jutges i condemnat a quatre anys de presó i de no ser per la pressió d'un destacat grup d'intel·lectuals hagués passat entre reixes més temps dels dos anys que hi va ser.

Després es va instal·lar a París a on va treballar com a fotògraf de moda independent i va col·laborar en la revista Vogue.

El 1940, començada la Segona Guerra Mundial i davant la imminent arribada de l'exercit Alemany va marxar als Estats Units amb ajut d'Albert Einstein, on assoliria fama mundial, arribant a realitzar més de cent portades per a la revista Life.

MARILYN MONROE EN UN DRIVE-IN

Aquesta fotografia es va fer l'any 1952 encara que es va publicar l'any 1992. És una fotografia de Marilyn Monroe que està situada dins d'un cotxe i menjant-se una hamburguesa conjuntament amb uns pots de sal per l'hamburguesa.

Però realment, segons la meva opinió Halsman vol representara una Marilyn (un canon de bellesa de l'època) on li es igual la seva alimentació i la seva aparença física.

Tambè podem veure un punt de feminisme, deut a que es troba situada dins d'un cotche en el lloc on normalment es situavenels homes.

Halsman deia que les seves fotografies sempre mostraven situacions divertides i provocadores.

La fotgrafia és un primer plà de Marilyn, està centrada just al centre de la imatge.

CIUTADÀ KANE

Fitxa tècnico-artística 

REFERÈNCIES

Títol en el mercat local: Ciutadà Kane

Títol original: Citizen Kane

Altres títols: Ciudadano Kane (España i gran part de Hispanoamèrica), El Ciudadano (Uruguay i Argentina) i El ciudadano Kane (Mexico)

Nacionalitat (-s): Estats Units

Any de producció: 1941

Empresa productora (-es): RKO Pictures i Mercury Theatre Productions

Estudis de rodatge:

Localitzacions:  San Diego i Malibú

PREFESIONALS QUI HI HAN PARTICIPAT

Director: Orson Walles

Productor: Orson Walles i George Schaefer

Guionista (-es): Orson Welles i Herman J Mankiewicz

Altres (autor d'una obra adaptada, dialoguista...): 

Assessor (-s): Edward Donahue i Fred Fleck

  

Director artístic:  Van Nest Polglase

Director de fotografia: Gregg Toland

Càmera (-es):  Ernest Bachrach, Matt Bordofsky, Russell A. Cully, William Eglinton, Eddie Garvin, Ralph Hoge, Vic Jones, Alexander Kahle, Russell Metty, Earl Miller, Bert Shipman, Phil Stern, Charles Straumer, Harry J. Wild i Harry L. Wolf    

Tècnics de so: Bailey Fesler i James G. Stewart

Muntador: Robert Wise

Altres tècnics:

Efectes: Vernon L. Walker

Música: Bernard Herrmann

Decorats: Darrell Silvera

Vestuari: Claire Cramer, Earl Leas i Margaret Van Horn

Maquillatge: Maurice Seiderman, Layne Britton i Murice Siderman

Perruqueria: 

Intèrprets: Orson Welles, Joseph Cotten, Everett Sloane, George Coulouris, Dorothy Comingore, Ray Collins, Agnes Moorehead, Paul Stewart, Ruth Warrick, Erskine Sanford, William Alland, Alan Ladd

DADES TÈCNIQUES

Procediment de sonorització: El so el gravaben a part i en el muntatge cienmatogràfic l'adjuntaven.

Format de pantalla: 

Metratge: Consta de unes 53 escenes

Tractament digital: Final Cut

Durada: 119 minuts

Any d'estrena: 1941 

Idioma original (-s): Anglés

 Anàlisi de la pelicula

 CONTEXT

Bio-filmografia de l'autor, bàsicament del director encara que de vegades hi ha altres professionals com el guionista o el productor que hi poden ser influients.

Corazones del tiempo (1934), Too Much Johnson (1938), La dama de Shanghai (1947), Otelo (1951), Moby Dick Rehearsed (1955), Treasure Island (1965), The Spirit of Charles Lindbergh (1984),..

Context sòcio-polític en què es realitzà el film i possibles relacions i influències.

Al començament de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van refusar entrar a la guerra, només donant provisions i armament al Regne Unit, a la Xina i a la Unió Soviètica. Amb les demandes d'armament i provisions, l'economia nord-americana va sortir de la recessió, i va experimentar un sorprenent creixement econòmic. Després de l'atac japonès a Pearl Harbor, però, els Estats Units es van unir als Aliats. La guerra va terminar oficialment el 1945. 

QUE EM VIST?

Resum de l'argument general (d'allò que tracta el film). L'argument: origen temàtic o subtemàtic (original, llegenda, llibre, fets reals...) Voluntat d'expressió dels seus autors (contingut, idees). Fons i significació de la pel·lícula (si el tema ha estat enriquit, canviat, manipulat...) És a dir, allò que es vol dir. 

   Un important empresari nord-americà, Charles Foster Kane, amo d'una important cadena de diaris, d'una xarxa d'emissores, de dos sindicats i d'una gran col·lecció d'obres d'art, mor a Xanadú, el seu fabulós castell d'estil oriental. L'última paraula que va dir abans de morir va ser, "Rosebud", el significat és un enigma, desperta una enorme curiositat tant en la premsa com entre la població. Així les coses, un grup de periodistes emprenen una investigació per desentranyar el misteri.

   El director de la pelicula per donar més interés a conèixer a la vida de Kane, el que fa es que després de la mort de Kane un grup de periodistes comencin a investigar sobre la ultima paraula que va pronunciar Kane. Aquesta idea fa que mitjançant varius  ens perment indagar sobre la vida del protagonista.

Històries dins de la història general (successió d'esdeveniments externs de l'argument).

Una de les subhistòries de la pelicula podria ser les istòries amoroses de Kane, la relació amb el seu fill, etc.   

Personatges principals. Qui són, què fan? Característiques físiques i psicològiques.

   Charles Foster Kane (Orson Welles): La principal inspiració va ser la vida del magnat dels mitjans de comunicació William Randolph Hearst. Una característica en concret del personatge, l'afició de Kane per col·leccionar cares possessions, estava presa directament de Hearst. El compositor de la pel·lícula, Bernard Herrmann, solia dir que Kane estava basat en McCormick però també, en gran mesura, en el propi Orson Welles. Welles va perdre a la seva mare quan tenia nou anys d'edat, i al seu pare, quan tenia quinze. Després d'això, es va convertir en el pupil del doctor Maurici Bernstein. Bernstein és, a més, el cognom de l'únic personatge principal de la pel·lícula que rep un tracte positiu.

    Jedediah Leland (Joseph Cotten): millor amic de Kane i el primer periodista al diari de Kane. Leland continua treballant per Kane acord seu imperi creix, encara que amb els anys es distancien. Kane acomiada Leland després que ell escrivís una mala crítica del debut operístic de Susan Alexander.

   Bernstein (Everett Sloane): amic de Kane i empleat que roman fidel a ell fins al final.

   Emily Monroe Norton Kane (Ruth Warrick): primera dona de Kane i neboda del president dels Estats Units. Deixa al seu marit després de descobrir la seva aventura amb Susan Alexander. Mor en un accident de cotxe amb el seu únic fill uns pocs anys després de la separació.

   Susan Alexander Kane (Dorothy Comingore): l'amant de Kane, que més tard serà la seva segona dona.

   Jerry Thompson (William Alland): el periodista a càrrec de la recerca de l'última paraula de Kane, "Rosebud". És un personatge que l'espectador només veu en les ombres o donant l'esquena a la càmera.

Personatges secundaris.

   Bertha Anderson (Geòrgia Backus): encarregada de la biblioteca de Walter Parks Thatcher.

   Raymond (Paul Stewart): el cínic majordom de Kane que treballa per a ell en els seus últims anys.

   Jim Kane (Harry Shannon): el pare de Kane.

   Mary Kane (Agnes Moorehead): la mare de Kane.

   Signor Matiste (Fortunio Bonanova): professor de cant de Susan Alexander Kane.

   Rawlston (Philip Van Zandt): productor de News on the March

COM HO DIU?

Anàlisi de l'estructura fílmica: forma que tenen de relacionar-se entre sí els nuclis narratius i cadascún dels seus elements (d'imatge a imatge, de pla a pla, d'escena a escena, de seqüència a seqüència, de nuclia nucli...) Parts: arrencada, desenvolupament, clímax i desenllaç.

   La pelicula comença mostran-nos el castell de Kane, la notície de la seva mort i fa una introducció al misteria que un grup de periodises haurà de resoldre.

   Durant tot el nus de la història, explica la vida d'un senyor de 50, com per exemple les històries religioses, el desembolupament del seu caràcter i personalitat, la seva vida laboral, les seves amistats durant la vida, la seva infantesa, etc.

   Quan per fi els que veuen la pelicual saben el resultat del misteri i com el director fa que només els espactadors puguin saber el misteri, tot i que el grup de periodistes han estat investigant, no.

Anàlisi del guió.

   Llenguatge: nivell de comprensió del diàleg: Diàlig culte que es pot entendre fàcilment per adults i adolscents.

   Tractament del llenguatge:

   Tractament de l'espai i del temps: 

    Fets: reals, imaginaris, tràgics..: No parla de uns fets imaginaris, sinó més ven dit reals perquè hi ha vastants nens que no poden disfrutar la seva infància com Kane i també hi han moltes persones que es dediquen o estudien alguna cosa que no volen o que els hi han dit des de molt petits que es el que han de fer, i no s'oposen.

Anàlisi dels elements sonors.

   A més d'aprofitar la capacitat del so per crear atmosferes i emocions, Welles també va ser pioner en l'ús d'una nova tècnica auditiva coneguda com lightning-mix. Welles va emprar aquesta tècnica per enllaçar seqüències complexes per mitjà d'una sèrie de sons o frases relacionades.   Welles també va aplicar tècniques de la ràdio que encara no eren populars en les pel·lícules i que més tard es tornarien imprescindibles. Usant diverses veus, cadascuna dient una frase o de vegades simplement un fragment d'ella i empalmant els diàlegs tots junts un rere l'altre, el resultat donava la impressió que una ciutat sencera estigués parlant. Welles també solapava de vegades els diàlegs, ja que el considerava més realista que el costum teatral i cinematogràfica que els personatges no es trepitgin les frases els uns als altres.

   Un exemple de l'encertat ús de la banda sonora es dóna quan, en una escena, l'ancià Kane li pega a Susan en una tenda de campanya a la platja i els dos personatges es llancen mirades fulminants en silenci mentre se sent de fons el crit de una dona a la festa propera. Aquest efecte no va ser intencionat, sinó que va ser una troballa casual durant el muntatge; però, no es va eliminar perquè contribuïa a subratllar el dramatisme de l'escena

Anàlisi dels elements plàstics.

   Color: Blanc i negre.

   Il·luminació: Hi ha un gran esforç i treball derrera la il·luminació de la pelicula, ho podem veure gràcies a les sombre i a la gran importància que li pot donar o no a un personatge durant la pelicula.

   Fotografia. Planificació, angulacions, moviments...: És molt importat ls angulacions perquè li pots donar molta importancia a un personatje o lloc o escena segons la posició de la càmara.

Anàlisi del muntatge.

   L'aspecte tècnic més innovador de Ciutadà Kane és l'extens ús d'una gran profunditat de camp, encara que uns pocs directors com Jean Renoir ja l'havien utilitzat. En gairebé totes les escenes de la pel·lícula, el primer pla, el fons i tot el que apareix entre tots dos estan nítidament enfocats. El responsable d'això va ser el director de fotografia Gregg Toland, per mitjà d'experiments amb les lents i la il·luminació.

   Ordenació de les seqüències del film: explica tota la història de Kane per mitjà de flashbacks i fets del present.

   Tipus de narració: linial-cronològica, real-onírica, flashback...:  Ciutadà Kane evita la tradicional narració lineal i cronològica i explica tota la història de Kane per mitjà de flashbacks usant diferents punts de vista, la majoria pertanyents a la gent gran i oblidadissos coneguts de Kane, d'aquesta manera un equivalent cinematogràfic del concepte literari de narrador poc fiable . D'aquesta manera, Welles prescindeix de la idea d'usar un sol narrador i dóna feina a molts d'ells per reconstruir la vida de Kane.

Interpretaciò i significats

EL MISSATGE O ELS CONTINGUTS

 Definir la tesi del film. Allò que realment diu el film.

Vol transmitir-nos la importància de la infància en una persona, que ha de ser una etapa on podem jugar, divertirnos, relacioanr-nos amb més gent,... per tal de desemvolupar-nos per el nostre futur.

 Temes i qüestions que aborda. De què ens parla , quines idees de fons ens vol transmetre.

Ens vol trensmetre la importància de: les relacions entre les persones ja siguin amoroses o d'amistat, la infantesa,... I sobre tot la gran influéncia sobre les notícies, publicitat,...

VALORACIÓ DEL MISSATGE O DELS CONTINGUTS 

 Valoració de les actituds i comportaments dels personatges:

Valoració sociològica:

Valoració estètica:

Valoració tècnica:

Valoració ideològica global...:

WHIPLASH

1.- Fitxa tècnico-artística

Referències

• Títol en el mercat local: Whilplash

• Títol original: Whilplash

• Nacionalitat (-s): Estats Units

• Any de producció: 2014

• Empresa productora (-es):Blumhouse Productions, Bold Films i Right of Way

Films

Professionals que hi han participat

• Director: Damien Chazelle

• Productor: David Lancaster, Michel Litvak i Jason Blum

• Guionista (-es). Altres (autor d'una obra adaptada, dialoguista...): Damien Chazelle

• Director de fotografia: Sharone Meir

• Càmera (-es): Sharone Meir

• Tècnics de so: Justin Hurwitz

• Muntador: Tom Cross

• Música: Justin Hurwitz

• Intèrprets:

Miles Teller com Andrew Neiman

J.K. Simmons com Terence Fletcher

Melissa Benoist com Nicole

Austin Stowell com Ryan

Jayson Blair com Travis

Kavita Patil com Sophie

Michael Cohen com Tramoyista Dunellen

Kofi Siriboe com Greg

Paul Reiser com Sr. Neiman

Dades tècniques

• Durada: 106 minuts

• Any d'estrena: 4 d'Octubre del 2014

• Idioma original (-s): íngles

2.- analitzar la pel·lícula

a) Context.

• Bio-filmografia de l'autor, bàsicament del director encara que de

vegades hi ha altres professionals com el guionista o el productor que hi

poden ser influients.

• Context sòcio-polític en què es realitzà el film i possibles relacions

i influències.

b). Què hem vist?

Anàlisi de la història del film. Tema.

Andrew Neiman és un jove baterista de jazz que es matricula en el conservatori de música Shaffer, a Nova York, considerat el millor del país. Allà, Andrew es troba amb un professor, Terence Fletcher, un perfeccionista i abusiu director d'orquestra que no s'aturarà davant de res per obtenir el màxim potencial d'un estudiant.

Nuclis argumentals. Històries internes.

Una de les històries internes és la relació amorosa amb una noia que treballa al cinema on va el protagonista amb el seu pare, tot i que la relació dura poc temps

Personatges decripció

• Personatges principals. Qui són, què fan? Característiques físiques i psicològiques.

Andrew Neiman:Un noi jove i aspirant a baterista de jazz professional. És de estatura alta, prim i musculat. És molt addicte a tocar la bateria i la obsessió de convertir-se en un gran baterista de jazz li aruina la relació amorosa, i el deprimeix alhora de portar una vida normal fora del conservatori.

Terence Fletcher: Professor molt perfeccionista i exigent. És de estatura alta, calb i sempre està serio. La seva obsessió amb la perfecció pot arribar a pagar a un alumne fent-li bufetades

• Personatges secundaris.

Nicole: Una noia jove, baixa i prima. Està enamorada del protagonista, i busca l'atenció del noi quan el protagonista està més concentrat amb la bateria. quan el noi talla la relació la noia passa pàgina.

Ryan: Noi jove i aspirant a baterista de jazz professional. Quan veu que l'Andrew li treu el lloc a principiant de les classes de Fletcher mostra odi i enveja.

c) Com ho diu?

Anàlisi de l'estructura fílmica: forma que tenen de relacionar-se entre sí els nuclis narratius i cadascún dels seus elements (d'imatge a imatge, de pla a pla, d'escena a escena, de seqüència a seqüència, de nuclia nucli...) Parts: arrencada, desenvolupament, clímax i desenllaç.

• Gènere cinematogràfic:Drama musical

Anàlisi del guió.

• L'argument:

• Llenguatge: El llenguatge de la pel·lícula per una part es formal tot i que de vegades en les escenes de ira són malt parlats.

• Fets: Tracte de fets reals amb una mica de exageració

Anàlisi dels elements plàstics.

• Color: La pel·lícula quasi tota la pel·lícula conté colors foscos (negres, grisos)

• Il·luminació: La majoria de llocs estan ambientats en llocs foscos i de poca il·luminació

• Fotografia: La majoria són en detall, per exemple, quan enfoquen a les gotes de suor, de sang el gel amb aigua, etc.

• Ambientació: La pel·lícula està ambientada principalment a tres llocs: el conservatori, el cinema i a la casa del noi

Anàlisi dels elements sonors.

• Diàlegs. Off.

• Música: La musica ens dona moltes sensacions, però en aquesta pel·licula el que destaca més és l'estat de pressió i desesperació.

3.- Interpretació i significats

d) El missatge o els continguts

• Definir la tesi del film. Allò que realment diu el film: Ens diu que per aconseguir la fama em de ser perfeccionistes (tot i que no en extrem) i també ens demostra que si estem molt obsessionats amb alguna cosa podem perdre el que més volem, com per exemple en aquest cas és la noia

4. Valoració del missatge o dels continguts

• Valoració de les actituds i comportaments dels personatges: Són molt obsessionats amb la música jazz i farien tot el que poguessin per poder tocar

• Valoració estètica.

• Valoració tècnica.

• Valoració ideològica global..