Antoni Miralda va néixer a Terrassa (Barcelona) el 1942. Després d’una estada de dos anys a París i dos a Londres, el 1966 es va instal·lar a la capital francesa fins al 1972, any en què es va traslladar a Nova York. Actualment viu entre Miami i Barcelona.
En els anys seixanta, juntament amb els anomenats «catalans de París», va muntar una sèrie de happenings o rituals col·lectius entorn del cerimonial del menjar a partir del color i el seu simbolisme. D'entrada amb Dorothée Selz i, des del 1972, amb la conservadora i gastrònoma Montse Guillén, va fer del menjar l'objecte del seu treball artístic.
Amb els anys ha desenvolupat grans instal·lacions amb un llenguatge inconformista, festiu, barroc i kitsch que acosta l'art i la vida. En projectes destacats com Honeymoon Project, un enllaç simbòlic de l'estàtua de Colom de Barcelona amb l’estàtua de la Llibertat de Nova York, se serveix d'una activitat universal com el menjar per dur a terme una deconstrucció de prejudicis en un món ja global. Moltes de les seves obres promouen la participació col·lectiva i el joc i la festa.
L'exposició MIRALDA Madeinusa recupera tots els projectes de l'artista que tenen un vincle amb els Estats Units des de mitjans de la dècada de 1970 fins a finals de 1990.
Miralda ha desenvolupat un mètode propi centrat en la participació, la idea de ritualitat o cerimònia i la gastronomia. Amb un llenguatge inconformista, barroc i ple d'humor, que celebra els sentits i sobre l'art i la vida, porta a terme una exploració etnològica sobre el comportament humà.
ROBERT CAPA
El 1929 va viatjar a París i gràcies a David Seymour va començar a treballar com a reporter gràfic a la revista Regards. Amb trenta i pocs anys, coneix a la reportera alamana Gerda Taro, que es converteix en la seva parella. Amb ella s’inventen el pseudònim de Robert Capa per augmentar el valor dels seus treballs.
Capa retrata els principals escenaris de la ll Guerra Mundial. El 1947 crea la seva agencia anomenada Magnum Photos. El 1954, la revista Life, li demana ajuda per cobrir la Primera Guerra de Indochina. Va morir allà, el 25 de maig al entrar en una mina.
C215
És un artista úrba que utilitza una amplia gama de colors a las seves obres. A la majoria de les obres podem veure cares de una o varies dones o un o varis homes amb un fons surrealista. Aquí teniu alguns exemples de les seves obres.
Aquí us deixo aquets enllaços.
Facebook: https://www.facebook.com/c215stencils
Instagram: https://instagram.com/christianguemy/
Twitter: https://twitter.com/christianguemy
GEORGES MÉLIÈS
Amb la incessant capacitat per al treball que va caracteritzar la seva vida, entre 1889 i 1890 va simultaniejar la feina de director del teatre amb tasques de reporter i dibuixant en el periòdic satíric La Griffe, on el seu cosí Adolphe exercia com redactor en cap.
SEBASTIAN SALGADO
Sebastião Salgado (Aimorés, Minas Gerais, 8 de febrer de 1944) és un fotoperiodista brasiler, membre de l'agència Magnum i guanyador de diversos premis World Press Photo (1984, 1988 i 1991).
Salgado és un fotògraf compromès amb els temes socials, dins de la tradició fotogràfica sociodocumental (es refereix a totes les àrees d'interès de l'actualitat informativa com guerres , fam, desastres naturals i socials).
Les seves imatges es caracteritzen per tenir un alt contrast, que aconsegueix utilitzant sempre les mateixes pel·lícules. Les seves imatges, però, estan molt treballades al laboratori fotogràfic, on utilitza una tècnica de "composició química" (anomenada bleaching) similar a la de Lewis Hine i Eugene Smith, on les imatges de vegades són sobreimpreses i blanquejades per a cridar l'atenció de l'espectador sobre àrees específiques
DAVID BOWIE
David Bowie (8 de gener de 1947-10 de gener de 2016), el seu nom real és David Robert Jones va ser un músic, actor i compositor de rock anglès, també va ser productor musical i arranjador. És una figura important de la música popular durant més de cinc dècades i considerat un innovador, en particular pels seus treballs de la dècada de 1970 i per la seva peculiar veu, a banda de la profunditat intel·lectual de la seva obra.
També és conegut com a un personatge sense una personalitat fixe, és a dir a cada àlbum cambiava de estil (estil de vestir, pantinat, maquillatge,…)
David ja feia un any que lliutava contra el càncer i va morir finalment tres dies després de treure el seu últim disc. L'últim àlbum de David Bowie té només set cançons però és molt fosc. Ningú excepte el seu entorn més proper podria adonar-se el veritable sentit de la música. Bowie ens prevenia la seva mort.
Aquí teniu un enllaç a una de les ultimes cançons de David Bowie.
GABRIEL PICOLO
@_picolo
(Aquest és un dels meus artistes preferits)
Gabriel picolo és un il·lustrador brazileny de 22 anys d'edat i quasi sempre treballa amb tinta negre i crear uns contrastos mot interessants amb la tinta.
A part de a tinta també dibuixa alguns en digital i tambè dòna tocs amb aquarel·la en els seus dibuixos en tinta.
Aquestes són les seves xarxes socials:
Instagram
Facebook
DeviantArt
(Aquest és un dels meus artistes preferits)
A part de a tinta també dibuixa alguns en digital i tambè dòna tocs amb aquarel·la en els seus dibuixos en tinta.
Aquestes són les seves xarxes socials:
DeviantArt
KERBY ROSANES
@kerbyrosanes
(Aquest és un dels meus artistes preferits)
Il·lustrador de Filipines, Kerby Rosanes treballa principalment amb plomes negres ordinàries per il·lustrar el seu món màgic "de l'doodle". L'artista de 24 anys considera el seu art com una afició personal que va resultar ser el seu treball independent a temps parcial després d'haver estat reconegut per diversos blocs de disseny, revistes internacionals i comunitats en línia.
La majoria de les seves obres es caracteritzen per línies capricioses, models, personatges i elements petits que es combinen de forma espontània per crear composicions massives que representen les seves experiències diàries o qualsevol cosa que li inspira.
Recentment va deixar el seu treball com a dissenyador gràfic en una empresa local per perseguir la seva passió per últim: crear més art per a projectes personals i per a diversos clients i col·laborar amb altres artistes i agències de disseny de tot el món.
Aquestes són algunes de les seves xarxes socials:
Instagram
Al seu inicia al fotopariodisme va donar lloc al 1937 quan va cobrir la coronació del rei Jordi VI del Regne Unit, treballant pel setmanari francès Regards. Es va focalitzar en les multituds que adoraven al monarca i que omplien els carrers de Londres, i no va fer cap fotografia del rei.
Durant la seva carrera va tenir l'oportunitat de fotografiar personalitats com Pablo Picasso, Henri Matisse, Marie Curie, Edith Piaf, Fidel Castro i Ernesto Guevara. A més, va cobrir importants esdeveniments com la mort de Mohandas Gandhi, la Guerra Civil Espanyola o l'entrada triomfal de Mao Zedong a Pequín. Cartier-Bresson va ser el primer periodista occidental que va poder visitar l'URSS després de la mort de Stalin.
NATALIA RAK
La Natalia Rak és de Polònia, té el títol de Belles Arts a Lodz i ha generat gran impacte en el món de l'art urbà des de fa un parell d'anys. La majoria dels seus murals són figures femenines plenes de color.
Exemples:
HENRI CARTIER BRESSON
Henri Cartier-Bresson (Chanteloup-en-Brie, Sena i Marne, 22 d'agost de 1908 - Montjustin, Alps de l'Alta Provença, 2 d'agost de 2004) va ser un cèlebre fotògraf francès a qui molts consideren el pare del fotoreportatge, la fotografia de carrer i la fotografia natural.
Va defensar sempre la idea d'atrapar «l'instant decisiu», versió traduïda de les seves "images a la sauvette". Es tractava, per tant, de posar el cap, l'ull i el cor en el mateix moment en el qual es desenvolupava el clímax d'una acció.
Al seu inicia al fotopariodisme va donar lloc al 1937 quan va cobrir la coronació del rei Jordi VI del Regne Unit, treballant pel setmanari francès Regards. Es va focalitzar en les multituds que adoraven al monarca i que omplien els carrers de Londres, i no va fer cap fotografia del rei.
Durant la seva carrera va tenir l'oportunitat de fotografiar personalitats com Pablo Picasso, Henri Matisse, Marie Curie, Edith Piaf, Fidel Castro i Ernesto Guevara. A més, va cobrir importants esdeveniments com la mort de Mohandas Gandhi, la Guerra Civil Espanyola o l'entrada triomfal de Mao Zedong a Pequín. Cartier-Bresson va ser el primer periodista occidental que va poder visitar l'URSS després de la mort de Stalin.
NATALIA RAK
La Natalia Rak és de Polònia, té el títol de Belles Arts a Lodz i ha generat gran impacte en el món de l'art urbà des de fa un parell d'anys. La majoria dels seus murals són figures femenines plenes de color.
Exemples:
Aquí teniu el Facebook de la Natalia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada