VOCABULARI BÀSIC DE LA FOTOGRAFÍA
PLANS: Els plans en fotografia són els mateixos que en el còmic o el cinema. Es poden referir a l'apropament o allunyament: Pla sencer, pla americà, pla mitjà, primer pla... També es poden referir a l'angle de càmera: Picat, contrapicat.
LLUM: Hi ha dues característiques principals referents a la llum d'una fotografia:
- La lluminositat o brillantor d'una fotografia (és a dir, si és una imatge clara o fosca)
- El contrast, diferència entre les parts clares i fosques.
COLOR: La saturació és la propietat que fa que els colors siguin més o menys intensos i s'apropin més o menys als primaris i secundaris. Si reduïm del tot la saturació, ens queda una foto en blanc i negre. La temperatura del color es refereix a si els tons són més càlids o més freds.
La imatge pot tenir parts més enfocades o menys. També pot tenir més o menys gra (en fotografia digital se'n diu soroll).
VOCABULARI DE LA PUBLICITAT
Aquí teniu unes definicions que s'usen en l'àmbit publicitari:
Agència publicitària: empresa que es dedica a preparar, crear, programar o executar publicitat per a un anunciant.
Brífing: document que recull informació sobre el mercat, el producte, el consumidor, la competència, la distribució, els objectius de màrqueting, els objectius de comunicació, el pressupost de què es disposa per fer una campanya publicitària, etc., i que es presenta a l'agència de publicitat perquè l'utilitzi com a guia d'instruccions per elaborar l'estratègia publicitària.
Consumidors: individu que consumeix personalment el producte, encara que no l’hagi comprat.
 |
| "Destapa la felicidad" |
 |
| "Just do it." |
Marca: signe o conjunt de signes que identifica una empresa, un producte o un servei i el distingeix d'altres.
Màrqueting: aplicació d'un conjunt de tècniques planificades, coherents i dinàmiques per obtenir un procés eficient de producció, distribució i venda de productes o de serveis.
Mercat: conjunt de persones físiques o jurídiques que necessiten un producte o un servei determinat, que desitgen o poden desitjar adquirir-lo i que tenen la capacitat econòmica i legal per comprar-lo.
Propaganda: tot i que s’utilitza en alguns casos com a sinònim de publicitat, entenem per propaganda la comunicació persuasiva que vol difondre una ideologia política, religiosa, etc., i aconseguir-ne adeptes.
Públic objectiu: conjunt de persones al qual es dirigeix una acció de comunicació.
Publicitat: activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, és a dir, un mitjà de comunicació que té com a finalitat vendre un producte mitjançant missatges de promoció del producte a vendre.
VOCABULAR D'UN CÒMIC
Vinyeta:
La vinyeta és l'espai que ocupa cada dibuix d'un còmic, el marc on queda enquadrat.
Tradicionalment era en forma de quadrat o de rectangle, però ha anat evolucionant i ara mateix cada autor utilitza la forma que més li agrada o que millor s'adapta als seus interessos.
Sovint es prescindeix de la vinyeta i s'utilitza el color de fons com element diferenciador, o es reparteix un dibuix en diverses vinyetes, com es vulgui: cada autor imposa les normes d'estil.
Fumets:
El fumet és el lloc on l'autor escriu el text de diàleg o de monòleg dels personatges. El fumet ens permet saber què diu o què pensa cadascú, i també ens mostra com ho diu o com ho pensa.
Text:
Una de les característiques del còmic és la incorporació de llenguatge verbal. En un còmic, el text ajuda a la comprensió de la història, tot i que no n'és l'element principal perquè els dibuixos són prou expressius. Els autors juguen amb el text utilitzant tipus i mesures de lletres diferents per a situacions diferents: alegria, sorpresa, por, dolor, fred... Normalment, per facilitar la comprensió del lector, s'utilitzen les majúscules per escriure.
El text que surt en un còmic pot estar presentat de dues maneres diferents: dins de fumets que recullen allò que els personatges diuen o pensen, i llavors parlem de text de diàleg, o bé dins d'un espai on el narrador ens explica què passa, i llavors parlem de text narratiu.
El text de diàleg és el més característic del còmic, és el que diuen o pensen els personatges. Normalment s'escriu dins dels fumets, però alguns autors no n'utilitzen.
Imatge:
En un còmic es disposen els elements en la vinyeta com si fossin enfocats per una càmera de cine o de fotos; per tant, s'estructura l'espai des de diferents punts de vista. Això es fa alternant els diversos plans i els angles de "visió" de l'escena.
Personatges:
Quan un dibuixant crea un personatge ha d'aturar-se, per força, a donar-li una personalitat ben concreta: manera d'actuar, de vestir, entorn... Si no fos així, correria el risc de crear un ésser canviant, un camaleó que varia capítol a capítol o, encara pitjor, vinyeta a vinyeta. Això no faria altra cosa que desorientar el públic.
És per aquesta raó que molts autors identifiquen els personatges per la roba, per exemple, o per determinada coloració de la pell o del cabell... Si canviem aquests trets estem canviant els personatges. Moltes vegades aquest color és el seu senyal d'identitat, la manera de poder-lo reconèixer.
Expressions dels personatges:
En els dibuixos cal indicar més o menys clarament l'estat d'ànim i el temperament dels personatges. El temperament s'indica sobretot amb la configuració de la cara. L'estat d'ànim s'indica amb l'expressió de la cara i amb el moviment del cos. Jugar amb el color i amb la llum, amb les ombres, pot ajudar a donar una millor expressivitat als personatges.
Onomatopeies:
Són representacions de sons o sorolls mitjançant lletres. Els còmics s'han vist obligats a incorporar gran nombre d'onomatopeies per explicar un univers acústic que en el dibuix és inaudible. Per augmentar-ne l'expressivitat, les onomatopeies han rebut un tractament gràfic privilegiat, de gran vistositat i tamany. És un recurs molt utilitzat per la seva força visual, i sovint omplen per sí mateixes una vinyeta.
A vegades un dibuixant necessita representar un personatge molt enfadat que s'ha quedat sense paraules, o potser no vol escriure les paraulotes que diu... En els còmics és un recurs molt usat representar aquestes situacions i moltes altres amb uns signes especials: bombes, ganivets, espirals, estrelles, lletres xineses, núvols que exploten, calaveres...
El color:
El color és un element important en molts còmics. Ara bé, no tots els còmics tenen color: de vegades el dibuix ja és prou expressiu i ens diu tot el que els autors volen comunicar-nos. Aleshores parlem de còmics sense color.
Llum:
Amb la llum i amb les ombres aconseguim donar consistència al dibuix, li afegim el volum necessari per trencar l'efecte pla del paper. Podem jugar amb el color, doncs, per estructurar el dibuix i donar-li volum. També, amb un ús intencionat de la llum, farem destacar els colors que ens permetin mostrar la profunditat d'una imatge. O ens ajudarà a posar més expressivitat als personatges segons l'angle d'on provingui el focus lluminós.
VOCABULARI D'UNA PEL·LÍCULA
ACCIÓ ALTERNA: Forma de muntatge que presenta dues seqüències que s'alternen de manera simultània a mesura que progressa l'acció, fent-la evolucionar.
ACCIÓ CONTINUADA: Manera de fer progressar la narració fílmica sense interrupcions ni salts enrera.
ACCIÓ PARAL·LELA: Presenta de manera alterna el que està succeint en dues o més escenes diferents dins la mateixa acció, i que o bé es complementen o bé l'una puntua l'altra.
ANGULACIÓ: Diferència que hi ha entre el nivell de la presa i l'objecte o figura humana que es filma.
ARGUMENT: Història o assumpte que tracta el film a partir d'una idea esquemàtica o general. Pot ser original o bé adaptat d'una altra obra. Les quatre fases de creació d'un argument són: sinopsi, tractament, continuïtat i guió tècnic.
"ATREZZO": Conjunt d'instruments, estris i tota mena d'objectes que s'usen en decoració.
"BACKGROUND": Fons d'un escenari o d'un decorat.
BANDA D'IMATGES: Zona de la pel·lícula que conté els fotogrames.
BANDA DE SO: Conté el so del film, o sia, el resultat de la mescla de les bandes separades de diàlegs, música i efectes.
CÀMERA RÀPIDA: Efecte que es produeix quan es filma a una cadència inferior a la normal.
CÀMERA LENTA: És quan es filma a una cadència superior a la normal.
CAMP: Espai visual que pren la càmera des del punt de vista en què es troba i segons l'angle d'enquadrament.
CONTRACAMP: Espai visual simètric al camp, o sia, el camp contrari, l'invers.
CONTRAPICAT: Angulació que s'obté quan la càmera filma des de baix cap a dalt, i s'engrandeix l'objecte o la figura humana que pren.
EIX DE L'ACCIÓ: Línia imaginària al llarg de la qual es desenvolupa l'acció dels personatges en l'espai. Aquest eix és determinat, en les accions estàtiques, per la direcció de les mirades dels personatges.
EIX ÒPTIC: Línia imaginaria que uneix el centre de l'enquadrament amb el centre de l'objectiu de la càmera.
EL·LIPSI: Espai, o també temps, que veiem simplement suggerits, sense que es mostri de forma clara, evident, nítida.
EMPLAÇAMENT: Situació de la càmera, punt de vista o angulació que adopta a l'hora de captar una escena.
ENCADENAT: Pas d'un pla a un altre per mitjà d'una sèrie de fotogrames intermitjos en què les imatges se superposen.
ENQUADRAMENT: L'objectiu capta aquell espai de la realitat que es vol prendre i que posteriorment es projectarà.
ESCENA: Seguit de plans que formen part d'una mateixa acció o també ambient dins d'un espai i d'un temps concrets.
ESCOMBRADA: Pas d'un pla a un altre per mitjà d'una imatge intermèdia quasi difosa, que resulta d'un moviment rapidíssim i sec de la càmera, de tipus panoràmic.
"FLASH-BACK": Salt enrera en el temps.
FORA DE CAMP: Acció o diàleg que té lloc fora del camp visual de la càmera.
FOSA (en negre o en blanc o color): Pla que es va fent cada cop més fosc (o blanc o de color), fins que a la pantalla es fa el negre (el blanc o el color) total. N'hi ha de tancament i d'obertura.
GRAN PLA GENERAL: Mostra un paisatge o un gran decorat on les figures humanes i els objectes no tenen pràcticament cap relleu.
GUIÓ LITERARI: Narració argumental del film que conté els personatges, els decorats, l'ambientació, el vestuari..., així com els diàlegs i l'"off".
GUIÓ TÈCNIC: Especifica allò que s'ha de veure i que s'ha d'escoltar durant la projecció del film, i en el mateix ordre en què apareixerà a la pantalla.
INSERIT: Pla que s'intercala enmig d'altres dos per destacar un detall, descriure un aspecte...
MOVIMENT DE BALANCEIG: És l'obtingut quan la càmera es mou de dreta a esquerra i a l'inrevés sense aturar-se.
MUNTATGE: Procés d'escollir, ordenar i empalmar tots els plans rodats segons una idea prèvia i un ritme determinat.
PANORÀMICA: Moviment de rotació de la càmera. Pot ser horitzontal, vertical, obliqua (combinació de les altres dues) i circular.
PICAT: Angulació obtinguda quan la càmera filma de dalt a baix, i que fa que l'objecte o la figura humana presa s'empetiteixen.
PLA: Conjunt d'imatges que constitueixen una mateixa presa; és, doncs, la unitat de presa. N'hi de diferents tipus segons l'angulació de la càmera.
PLA AMERICÀ: És el que mostra la figura humana des dels genolls en amunt.
PLA GENERAL: És el que mostra les figures i els objectes d'una manera total, incloent-hi l'escena on es troben.
PLA INCLINAT: S'obté quan la posició de la càmera no és vertical.
PLA "MASTER": Seqüència que es roda en un sol pla per presentar la continuïtat d'una acció i que serà enriquida amb inserts.
PLA MITJÀ: És el que mostra la figura humana, tallada per la cintura o bé a l'alçada del pit.
PLA-SEQÜÈNCIA: Seqüència que es roda en un sol pla, en una única presa, sense cap tipus de muntatge, directament i sense interrupció, i per això conserva les unitats espacial i temporal.
PLA SUBJECTIU: Mostra allò mateix que veuen els ulls d'un personatge. A vegades el pla té el mateix moviment que l'intèrpret.
PLANIFICACIÓ: Desglossament del guió en plans.
PLANTEJAMENT: Inici o arrencada de la història que que hom vol narrar.
PRIMER PLA: Mostra el rostre sencer o una part de la figura humana, o bé un objecte globalment.
PRIMERÍSSIM PLA: Mostra una part del rostre de la figura humana, o n'apropa una zona, o bé només una porció d'un objecte.
PROFUNDITAT DE CAMP: Espai entre el primer terme i el darrer que s'enfoquen en un mateix enquadrament.
"RACCORD": Enllaçament o continuïtat d'un pla a un altre sense que es produeixi cap salt. N'hi ha per moviment, color, llum, contingut, so..., i fins i tot per combinació d'alguns d'aquests aspectes.
RITME: Impressió dinàmica donada per la durada dels plans, les intensitats dramàtiques i, en darrer terme, per efecte del muntatge.
SALT D'EIX: Efecte òptic que es produeix quan es creuen els eixos d'acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.
SEQÜÈNCIA: Seguit d'escenes que formen part d'una mateixa unitat narrativa.
SINCRONITZAR: Fer concordar exactament la banda sonora amb la banda d'imatges.
SINOPSI: Resum o esquema del tema o de l'argument en què s'inclouen les característiques majors dels protagonistes.
SOBREIMPRESSIÓ: És quan s'impressiona dues vegades el mateix fragment de film, filmant cada vegada imatges diferents que adquireixen significat amb la superposició.
TALL: Pas o unió d'un pla amb un altre, mitjançant l'enllaç o empalmament directe sense que hi hagi cap altre pla intermig.
"TRAVELLING": Moviment mecànic de translació de la càmera en l'espai quan aquesta es desplaça damunt d'un mòbil o bé sobre l'espatlla de l'operador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada