FOTOGRAFÍA

GIMCANA FOTOGRÀFICA 

Per millorar les nostres capacitats amb la fotografia, ens van proposar fer una gimcana fotogràfica sobre els diferents controls de la càmera per saber com jugar amb ells. Aquesta activist l'he fet junte amb l'Helena Ponsa.

1. Las esteles

Consisteix en jugar amb les velocitats lentes d’obturació durant el dia i sense arribar a cremar la fotografia i que aquesta no surti moguda. Uns consells per fer aquest exercici és utilitzar un trípode per fer les imatges i la velocitat d’obturació 1/60.

Velocitat d'obturació: 1"6  ISO: 3200

Velocitat d'obturació: 1"6  ISO: 3200

Velocitat d'obturació: 1"6  ISO: 3200

Velocitat d'obturació: 1"5  ISO: 3200

Velocitat d'obturació: 1"4 ISO: 3200

Velocitat d'obturació: 0"3  ISO: 3200

Velocitat d'obturació: 1"8  ISO: 3200

Velocitat d'obturació: 1"10  ISO: 3200

2. Equilibri

L’equilibri és el punt entremig del mesurador d’exposició. Per aconseguir aquest punt s’ha de fer unes fotografies on s’ha de controlar la velocitat, l’apertura del diafragma i els valors de l’ISO. Aquest exercici s’ha de fer amb diferents il·luminacions.

Velocitat d'obturació: 1"6  ISO: 3200 Abturació: F 5.6

Velocitat d'obturació: 1"6  ISO: 2500 Abturació: F 5.6

Velocitat d'obturació: 1"6  ISO: 1600 Abturació: F 5.6

Velocitat d'obturació: 1"6  ISO: 1000 Abturació: F 5.6

Velocitat d'obturació: 1"6  ISO: 500 Abturació: F 5.6

Velocitat d'obturació: 1"6  ISO: 100 Abturació: F 5.6

Velocitat d'obturació: 1"4  ISO: 3200 Abturació: F 8.0

3. Profunditat de camp

Per fer aquest exercici s’ha de buscar diferents objectes i consisteix en fer vàries proves amb el diafragma per aconseguir amb la mateixa fotografia diferents profunditats de camp.

Velocitat d'obturació: 1"4  ISO: 3200 Abturació: F 4.5 

Tot desenfocat

Velocitat d'obturació: 1"6  ISO: 3200 Abturació: F 5.0

Enfocada la part central

Velocitat d'obturació: 1"4  ISO: 3200 Abturació: F 5.0

Enfocat el 2n pla i el 1r i 3r desenfocats

Velocitat d'obturació: 1"4  ISO: 3200 Abturació: F 5.6

Enfocat el 3r pla i el 1r i el 2n desenfocats

Velocitat d'obturació: 1"6  ISO: 3200 Abturació: F 5.0

Enfocat el 1r ola i el 2n i 3r desenfocats

4. Retrat

Aquest exercici consisteix en fer diferents proves amb la càmera a gent tenint amb compte els plans.

Pla general

Primer pla

Pla americà

Primerísim primer pla

5. El color

El color d’una fotografia pot variar segons la velocitat.

ANÀLISI D'UNA FOTOGRAFÍA (imatge 2)

(la image original no és aquesta, l'original está más de nit i encara es veuen les tono tronjes del capvespre)

Anàlisis contextual

Aquesta imatge es va fer el Desembre del 2005 a Zaragoza, des d'un punt on es pot veure el riu Ebre i la esglèsia del Pilar de Zaragoza. La fotografía és amo color, quasi nocturna, on el punt de fuga es situa en el final del riu on el riu es troca amb l'horitzó. De llum l'únic punt de llum natural són els ultims raigos de sol del dia i tots els altres són artificials, els fanals i els seus reflexos en el riu. Tot I que la image sigui amb color, els colors destacats són blaus, negres, grisos, grovs i tronges.

Anàlisis denotatiu

Ens trobem devant d'una fotografía on veiem les siluetas d'un pont, la cuitat i una esglèsia. Tambè podem veure que devant d'aquistes siluetas hi passa un riu. 

Les límites compositores son senzilles, podem dir que hi ha dos diagonals:

- Diagonal 1: des de la punta superior de l'èsglesia fins el punt de fuga.

- Diagonal 2: des de la punta inferior de l'èsglesia fins el punt de fuga.

Tambè troven la línea del horitzó que está situada una mica más amunt de la meitat de l'imatge.

L'imatge és rectengular, podem veure el riu i derrera la silueta de la ciutat amb l'èsglesia. La imatge és la meitat negre i la altre de color.

REPORTATGE FOTOGRÀFIC 

QUÈ ÉS?

Per reportatge fotogràfic s'entén que és una sèrie d'imatges que intenten explicar alguna realitat, normalment Fets i circumstàncies actuals. Dins el reportatge les diferents imatges aporten informació i ens demostra sobre el tema tractat. Tot i que les imatges poguin tenir valor per si mateixes tenen sentit en super conjunt i per ells podem dir que conformen una seqüència que ens va explicant aspectes sobre una qüestió, com una narració, tota ens mostra coses diferents però sobre del mateix tema totes. Fan com una pel·lícula fotogràfica.

Els reportatges solen combinar, en els mittens de comunicació escrita, les imatges i el text, tot i que en àmbits com l'expositiu, les fotografies són només introduïdes per un petit text orientatiu, siquent la seqüència d'imatges la que ens aporta tota la informació.

El reportatge fotogràfic neix amb el desemvolupament del fotoperiodisme, creat a Alemanya a finals dels anys vint inicis dels trenta del segle XX. Així apareix una nova premsa il·lustrada destinada a un públic ampli: diaris il·lustrats, revistes de moda, revistes d'actualitat, etc. La possibilitat de combinar imatges i text, de jugar amb la informació que aquestes aporten.

És així com apareix el reportatge fotogràfic, l'explicació de Fets mitjançant una seqüència d'imatges, lluny del concepte de la imatge com una simple il·lustració o decoració del text. Avui dia aquest recurs es àmpliament utilitzada en suplements de diaris i revistes especialitzades, ja siguin culturals, esportives, científiques, de temàtica social, del cor o de música, entre d'altres. Els reportatges gràfics també son difosos a través de pàgines web (actualment).

EX: http://www.studioboda.com/blog/mejores-36-fotos-boda-ultimo-ano/

EL NOSTRE REPORTATGE 

El nostre fotoreportatge es centra en la natura, concretament en un bosc molt proper a la població. Així podríem observar com és la naturalesa en la nostre vida diària. Últimament la gent s’ha queixat de que ha observat porcs senglars sortint del bosc fins al punt d’arribar a la carretera, on corren el risc a part de ser atropellats, també de poder fer mal a les persones. Normalment els senglars surten cap el capvespre o ja de nit i el que fan és anar a buscar menjar on troben, que són a les zones urbanes que queden més pròximes d’aquests boscos i busquen en les escombraries o pel terra. 

Nosaltres en que hem fet ha estat endinsar-nos en aquest bosc per comprovar així l’existència d’aquests animals en el bosc i el rastre que deixen. El que hem vist són, efectivament, petjades de senglars de diferents mides en el fang, petits arbres que tenen algunes branques trencades i molts forats i terra remoguda i excavada que fan aquests animals per buscar menjar.

Els porcs senglars, a part de totes les destrosses que provoquen, quan creuen les carreters poden causar greus d’accidents automobilístics.Per aquest motiu, els ajuntaments han hagut de trucar als caçadors per rebaixar la població de senglars.

SÈRIE 1

En aquesta seqüència d’imatges hem treballat amb l’obturador, variant l’obertura del diafragma per aconseguir canvis de profunditat de camp i el temps d’exposició.

SÈRIE 2

En aquest cas hem jugat amb la profunditat de camp, la distància focal i també hem tornat a utilitzar la velocitat d’obturació per controlar l’entrada de llum. Hem fet vàries proves de com quedaria la llum de diferents maneres en una mateixa imatge.

SÈRIE 3

En aquesta sèrie el que hem fet és fer el mateix que amb les altres, seguint amb l’obturador per així donar més o menys llum a la imatge i també amb profunditat de camp. També hem reenquadrat el paisatge centrant-nos més en un aspecte en concret, que en aquest cas era el remenament de terra per part dels senglars.

SÈRIE 4

En aquestes imatges hem tornat a fer diverses proves amb la distància focal i el temps d’exposició. Es poden veure petjades de diferents mides de senglars que han passat per aquest bosc.

SÈRIE 5

En aquesta seqüència podem veure la proximitat del bosc on es situen els senglars a la població. I hem tornat a fer el mateix procediment amb les anteriors fotografies, canviant les profunditats de camp a través de la distància focal i la llum amb el temps d’exposició a través de la velocitat d’obturació.

SÈRIE 6

En aquesta sèrie de imatges podem veure un camí enmig del bosc. El que hem fet és tornar a repetir el mateix exercici que hem fet anteriorment, utilitzant els controls de l’obturador, tant la llum i la velocitat, per així aconseguir, que quedin més fosques o menys i fins i tot utilitzant també la distància focal en alguna per poder canviar la profunditat de camp.

ANÀLISI D'UNA FOTOGRAFÍA (imatge 1)

Nivell contextual

B / N / COLOR: Fotografia en color.

FORMAT: -----

CAMBRA: -----

SUPORT: Reproducció en llibre imprès. Informació no disponible.

OBJECTIU: Informació no disponible. L'execució de la fotografia permet pensar que el fotògraf. Ha emprat un gran angular.

PUNT CENTRAL: El rostre del personatge fotografiat sembla un gran punt que ocupa gairebé el centre de la imatge.

LÍNIA: Predomini de línies verticals, que emmarquen al subjecte fotografiat

PLÀNOL (S) -espai: En realitat es poden distingir tres plans o termes en aquesta imatge.

ESCALA: El subjecte està fotografiat en pla mig, si bé no ocupa el centre geomètric de la imatge.

FORMA:  Hi ha formes geomètriques regulars.

TEXTURA: L'absència de gra fotogràfic no proporciona a la imatge d'una textura marcada.

NITIDESA DE LA IMATGE: Tots els elements de l'escena apareixen perfectament nítids. Fotografia amb una marcada profunditat de camp.

IL·LUMINACIÓ: Podem reconèixer la presència de llum natural, procedent de l'exterior de la nau industrial, il·luminada amb grans finestrals a les parets i sostres pels quals entra la llum del dia.

CONTRAST: La imatge presenta un fort contrast entre les ombres del personatge i del primer terme, i els finestrals del fons (sostres amb zones envidrades) que deixen passar la poderosa llum del dia.

TONALITAT / B / N-COLOR: Tot i que la fotografia és en color, es pot reconèixer la presència de dos dominants cromàtiques.

Nivell compositiu

PERSPECTIVA: Com hem assenyalat, la fotografia presenta una profunditat de camp molt accentuada. La forta perspectiva actua com un element sintàctic que proporciona dinamisme a la imatge.

RITME: Es pot constatar la presència d'elements visuals que apareixen repetits, com els vagons o els punts de llum de la nau industrial

TENSIÓ: La diferència de dominant cromàtica entre el primer terme de la imatge (taronja) i el fons del retrat (subtilment verd). També produeix una tensió en l'espectador, com si s'establís una nítida distinció entre l'home (Krupp) i la seva obra (l'imperi econòmic del magnat). La presència de línies verticals i línies obliqües en la imatge produeix una tensió entre elements morfològics, així com entre les formes arrodonides de la cara del protagonista

PROPORCIÓ: En aquest mateix ordre de coses, hi ha una marcada des-proporció entre el personatge i el seu entorn.

DISTRIBUCIÓ DE PES: S'observa, doncs, una irregular o desproporcionada distribució de pesos en la imatge, ja que l'aparició de Krupp en pla mig queda neutralitzada per l'abundant aire deixat a la part superior de la imatge pel fotògraf.

LLEI DE TERÇOS: Des del punt de vista compositiu, podríem dir que la imatge posseeix dos centres visuals molt marcats.

ESTATICITAT / DINAMICITAT: La forta simetria de la imatge és un element que dota d'estaticitat al retrat, un estatisme que es veu fracturat per l'existència de dos centres compositius.

ORDRE ICÒNICA: Podem afirmar que la imatge presenta una organització interna de l'enquadrament molt estudiada, gairebé de forma exagerada.

RECORREGUT VISUAL: La representació del retrat en perspectiva força a que la mirada de l'espectador es dirigeixi en primer lloc cap al centre geomètric de la imatge, cap al qual convergeixen les línies de fuga i en el qual hi ha una poderosa llum que procedeix de l'exterior de la nau industrial

OBERT / TANCAT: Es tracta d'un espai tancat, si bé la composició en perspectiva proporciona amplitud a la seva representació que, en conseqüència, no resulta asfixiant.

CAMP / FORA DE CAMP: El camp visual és molt ric gràcies a la utilització de la tècnica de la profunditat de camp. El camp visual és molt ric gràcies a la utilització de la tècnica de la profunditat de camp.

CONCRET / ABSTRACTE: Tot i tractar-se d'un espai concret, l'articulació de formes, colors, línies i la peculiar forma d'enquadrar al personatge en relació a un espai tan concret com el d'una simple fàbrica de muntatge de trens, permet construir al fotògraf un grau de abstracció

PROFUND / PLA: Es tracta d'un espai profund, com ha estat explicat, reafirmat per la forta perspectiva.

TEMPS DE LA REPRESENTACIÓ: Instantaneïtat. Aquest retrat no escenifica la concepció de l'acte fotogràfic com "captació d'un moment decisiu". Més aviat al contrari.

DURADA: Tampoc es pot afirmar que el retrat que analitzem presenti una concepció del temps fotogràfic com durada.

TEMPS SIMBÒLIC: No sembla que es tracti d'un aspecte rellevant en aquesta fotografia.

TEMPS SUBJECTIU: En certa manera, el temps representat en aquesta imatge és un temps indefinit, atemporal, certament subjectiu pel que fa a l'aproximació que realitza el fotògraf. Però tampoc és un aspecte que mereixi una anàlisi més detingut.

SEQÜÈNCIALITAT / NARRATIVITAT: Podem afirmar que l'articulació d'espais i la presència d'elements morfològics i sintàctics en tensió doten a aquesta fotografia d'una certa dimensió narrativa, que ens proporciona algunes informacions, a manera de relat seqüencial, sobre el personatge.

Nivell interpretatiu

PUNT DE VISTA FÍSIC: Contràriament al que sol ser habitual en el gènere, el personatge està pres amb un lleugeríssim picat.

ACTITUD DELS PERSONATGES: El personatge protagonista mira desafiant cap a la càmera.

CALIFICADORES: Es podria dir que els nombrosos elements tensionals d'aquesta composició transmeten certa ironia del fotògraf, pel punt de vista adoptat, que busca qualificar el personatge al situar-lo en un entorn que el defineix perfectament.

MARQUES TEXTUALS: La tensió entre línies, dominants cromàtiques, la co-presència de dos centres d'interès en la imatge, la tensió entre formes geomètriques (triangle-rectangles), les ombres simètriques de la cara i les mans, la complexa organització interna de la composició fotogràfica, la mirada desafiant cap a la càmera del protagonista, al costat d'altres elements, són les principals marques que ens informen de la gran riquesa textual d'aquesta peça fotogràfica.

MIRADES DELS PERSONATGES: La mirada cap a la càmera del personatge protagonista constitueix una interpel·lació directa, desafiant, l'espectador de la imatge.

RELACIONS INTERTEXTUALS: En tractar-se d'un retrat, no podem oblidar la llarga tradició d'aquest gènere en els camps de la pintura i l'escultura (especialment, des del Renaixement) i també en el camp de la fotografia. Com assenyala Sobieszek en els textos introductoris del catàleg, l'estil fotogràfic de Newman contrasta amb la tradició del gènere fotogràfic, on l'habitual és la captació superficial del subjecte.

ENUNCIACIÓ: Des del punt de vista de l'enunciació, podríem assenyalar que aquest retrat transmet una certa fredor, relacionada amb la forta personalitat del personatge